Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La masia de cal Moliner, encara no a una distancia d'un quilòmetre de la casa de Pairolí és un altre punt de referència dels paisatges que emmarquen la seva creació literària especialment en dues anotacions d'Octubre.
Avui ha mort l'home que vivia a Cal Moliner. En tornar de Girona, a mig matí, hem vist passar una ambulància que anava cap a la casa. També han passat els fills d'aquell home. Després ha vingut una altra ambulància. Tot seguit els Mossos d'Esquadra. Finalment el cotxe mortuori. Fi de partida. Com que jo també estic de vacances, m'he estat una bona estona a la finestra, observant tot aquest moviment.
A la tarda, en anar a fer el volt amb la gossa, hem passat per davant de la casa. Tot era tancat. És una masia del XVIII, construïda amb rierencs, llècol i pedra foguera. Té un pati. A la llinda de la porta hi ha escrit «Ave María sin pecado concebida. 1738». Religió de la Contrareforma, castellà del Decret de Nova Planta. Són unes lletres malgirbades per un picapedrer no gaire expert, però condensen tota una lliçó de la desafortunada història d'aquest país. Davant la casa hi ha uns lledoners de soca gruixuda i gran brancatge. Els lledoners que trobem sovint a tocar les masies antigues. Els gossos bordaven. Pel tancat rondava l'aviram. Al masover se l'havien endut al matí, de cos present. Tirava un punt d'aire de tramuntana que no desenteranyinava pas del tot el cel. Verdor fosca del bosc de les Gavarres, a la davallada del dia. No feia gaire calor. Però pot tornar.
Ahir a la tarda vaig saludar l'home quan se n'anava amb el cotxe. Un gest amb la mà. Ens creuàvem sovint. Mai no saps quan saludes algú per darrera vegada. Un dia. Tot avui he estat pensant en aquell fragment de Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, que és una indignada refutació del temps, de la concepció ordenada i canònica del temps. Tot es pot resumir, tal com propugna el text del dramaturg, en aquesta unitat difusa, sense contorns precisos, però tan real i expressiva: un dia. Sí, un dia va morir en Manel, un altre dia va morir en Joan Gibert, un dia va morir en Ramon. Tots eren veïns. Avui, un dia més, primer d'agost, ha mort l'home que vivia a Cal Moliner, que ahir vaig saludar. S'han endut el cos amb una furgoneta blanca. Els Mossos d'Esquadra deuen haver hagut d'elaborar un informe perquè a l'home l'han trobat difunt. Ha mort sol, qui sap si aquesta nit o de bon matí, aparentment d'això que en diuen mort natural. En tornar a casa he volgut llegir el text de Beckett. Després, he anat a regar l'hort, fins a entrada de fosc.
Una arpella, potser.— Som a l'última setmana de novembre. Avui ha bufat el vent des de bon matí. Temps fred i sec, de tramuntana. Al ple del dia, el sol es enlluernador i el cel té una blavor tan afinada que gairebé sembla un cristall polit. Enlloc no es veu ni l'ombra d'un núvol. A la posta, ben abrigat amb la roba pròpia d'aquest temps, faig una passejada amb la gossa cap a les arbredes de l'Onyar. Quan som ja més enllà de Cal Moliner, veig un rapinyaire que vola lentament, majestuós i solitari, a mig caire entre els camps llaurats i el bosc. La silueta obscura de l'ocell, ales obertes, es perfila contra el cel daurat de la posta. No vola gaire alt i fa cercles molt amplis, entretenint-s'hi. Alguns moments, veig el perfil irregular, dentat, de les ales a contrallum de la claror morent, ara que el sol ja ha tramuntat el Montseny. Esplèndida imatge. Tot i que la llum va escassejant, l'ocell encara deu confiar a descobrir i capturar, entre dos llostres, alguna presa distreta. Per a ell també deu ser aquesta l'hora de la caça, del joc de la força i l'astúcia, de l'acte atàvic de la mort. Per la manera de volar, penso que potser és una arpella. De tant en tant es para en l'aire i bat les ales, sense progressar, aturat en un punt concret. L'observo per veure si es decideix i es llança veloç cap a terra, com solen fer per abraonar-se sobre la presa. Però l'ocell hi renuncia. S'enlaira i es va empetitint, allunyant-se amb un vol pausat, batent les ales en direcció a la posta, fins que, convertit en un punt fosc en el dia que s'apaga, es perd i s'esvaeix del tot.
Altres indrets de Quart: