Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'antic hospital de Santa Caterina va ser construït al segle XVII. D'ençà el 2010 és la seu del govern de la Generalitat de Catalunya a les comarques gironines. Les funcions d'hospital van ser transferides l'any 2009 al nou complex sanitari de Salt. L'any 1211, la confraria de Sant Martí va comprar uns terrenys al Pla de Girona, prop del camí ral de Barcelona per a construir el nou hospital que complementaria els ja existents, dels Capellans, dels Pelegrins i dels Leprosos. Entre 1225 i 1226 es va edificar una església dedicada a la santa Caterina que li donà el nom. Abans de les reformes urbanístiques d'aquesta zona, entre l'hospital i l'antic hospici, avui Casa de Cultura de Girona, hi havia una plaça el record de la qual i els personatges que hi deambulaven va quedar fixada per Prudenci Bertrana i Josep Pla en dos textos que podem llegir en qualsevol punt de l'antic hospital.
Pel carrer del Carme i la plaça de l'Hospital ensopegava amb un tipus dels més populars i estrafolaris; tipus que caracteritzen una població, la fama dels quals s'estén arreu encabida en les parleries mofetes dels comissionistes.
Tal era un infeliç gitano d'aspecte herculi, cara feroç, però pusil·lànime i inofensiu, vestit amb deixalles de senyors amb les quals presumia, bo i galantejant les noies tímidament, sempre ben afaitat i net de roba i amb una flor al trau. Se li atribuïen certes aberracions eròtiques bestials i incestuosos, que li eren retretes com un estimulant de confidències iniqües, acollides amb riotes i insults. Era víctima dels plagues de la ciutat que se l'emmenaven pels bordells pel gust d'encarar-lo amb alguna dona que volgués seguir la broma i veure'l avergonyit, com un infant, i horripilat, ensems, pel perill d'arreplegar mals secrets; perill que ell creia possible sols amb un lleu contacte epidèrmic.
Dins d'aquesta extensa demarcació agitada i caòtica, hi ha, però, un indret deliciós. De la plaça del Gra, si preneu el carreró de Fontanilles, arribareu a una plaça d'una dolçor provinciana deliciosa. Ombrejada de vells arbres, aquesta plaça està flanquejada, a banda i banda, per dos considerables edificis. Arribant-hi pel camí que hem dit, el de l'esquerra és l'Hospital de Santa Caterina (o Provincial), la primera pedra del qual fou posada pel bisbe Ninot en 1666. Llevat de l'hospital i alberg més antic, la xenodochia del segle X, instal·lat en la Força Vella, tots els hospitals gironins posteriors foren emplaçats extramurs. L'edifici actual és enorme, grandiós. Té un pati central i galeries que el volten. Porta com a annexos una església, deixada per l'ardiaca Cassart de la Seu, i una Casa de la Convalescència fundada per don Narcís de Caramany, de Casa Caramany de la plaça de l'Oli, avui Casa Pérez Xifra.
L'edifici de la dreta és la Casa de la Misericòrdia, o sia l'Hospici. L'edifici, de considerables proporcions, d'estil neoclàssic, de carreus de pedra grisa, una mica fred, constitueix una baluerna impressionant. Fundat el 1763 per don Ignasi de Colomer i de Cruïlles, ampliat i rematat pel bisbe Lorenzana, porta l'encuny del temps d'aquest cèlebre prelat. Té l'elegància de la geometria glaçada. Té annexada la Casa de la Maternitat.
Aquests dos edificis es donen la cara. L'Hospital és un edifici madur, catxat, ple, fatigat. L'Hospici és més esvelt, però més buit, d'una concepció més sàvia i mecànica. El primer sembla fet una mica a ull i té una certa gràcia. El segon, fet amb el regle i el compàs, sembla mudat, té una arquitectura més engavanyada.
Entre aquests dos grans edificis es forma una plaça rectangular, ombrejada, amb uns bancs. En el curs de les nostres sortides de primer de mes, amb el seminarista Rosset, de vegades veníem a parar en aquesta plaça. Asseguts en un banc, el seminarista feia un cigarret amb unes engrunes que collia d'una butxaca de l'americana. Fumava el cigarret d'amagat, després d^haver donat una llambregada tot voltant. Jo feia el desentès, mirant enlaire. A l'hora baixa, el lloc solia ésser solitari. Encara que la finalitat dels edificis que la formaven tenia poca amenitat, feia bo d'estar-hi. Hi havia una pau, una quietud profunda. Se sentia una xerradissa d'ocells en els arbres. De vegades una dona vella, vestida de negre, entrava a la porta fosca de l'església de l'Hospital. Un hospicià, amb una gramalla o bata fins als peus, de color d'ala de mosca, travessava la plaça.
Hi havia com una concentració d'atonia provinciana. Se sentia el xiulet llunyà d'una locomotora. Se sentia una campaneta d'algun convent que tocava. El temps passava lent com una gota d'oli que llisca suau.
Altres indrets de Girona: