Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els elements arquitectònics més destacables de l'Ajuntament gironí són la façana principal, la porta dovellada que dóna accés a la sala de plens i la del Teatre Municipal, que va ser construït el 1860. Les dependències municipals també ocupen l'edifici annex, l'antic cafè Vila, on en temps antics hi havia hagut la Taula de Canvi de la ciutat, ergida per concessió de la reina Maria de Castella, l'any 1443, com a lloctinent del rei Alfons el magnànim. Situats sota els balcons de la façana principal llegirem un fragment de Ciutat petita i delicada, de Jaume Ministral Masià que fa la crònica de la sorprenent acció del rei Joan Carles I que en una visita d'entrada impopular a la ciutat, sorprenentment i inesperada, es va posar a parlar al públic de la plaça de Vi en català.
I un dia va venir el Rei, no en Cametes, sinó el seu nét, un Rei jove, ros amb Reina baixeta i eixerida. La rebuda que li tributaren els que havien votat NO fou de les que no s'obliden, però a l'hora del discurs al balcó de l'ajuntament, tot de cop, quan menys s'ho esperaven... que els de televisió estaven allí, ho donaven en directe i ningú no podria desmentir-ho després... no es posa a parlar en català? Sí, el Rei, el primer Borbó des de Felip V que parlava en català en públic! Els que ja havien votat NO tingueren la sensació que el balcó s'enfonsava, que la plaça del Vi s'obria en afraus i esvorancs que s'ho engolien tot... i la gent aplaudint. I, no ho he mencionat, fins a la barana del balcó principal de l'ajuntament de la Ciutat Petita i Delicada, onejava la bandera de les quatre barres. I alguns consellers que contemplaven l'espectacle sentiren que els ulls se'ls omplien de llàgrimes perquè ells, en els anys de la gran neteja, n'havien garrotejat més d'un per dur darrere la solapa de l'americana un petit, petit, petit llacet amb les quatre barres.
Però les coses no duren gaire a la Ciutat Petita i Delicada. Passat el moment d'abrandament, dels referèndums, de les votacions, de la Constitució, de l'Estatut, de les altres votacions, dels traspassos i de tot aquell esbravament, les aigües, com després de l'aiguat, tornaren a mare. Els de sempre trobaren amable acolliment en partits clarament anomenats "democràtics" i tot seguí igual que sempre, com sempre, com tota la vida.
Altres indrets de Girona: