Seminari antic

Municipi:Girona
Comarca:Gironès
Coordenades: 41.984873, 2.826683

El seminari diocesà fou fundat el 1599, amb només dotze col·legials, amb seu a la plaça de la Catedral (actual Palau de Justícia) i ampliat el 1767, quan ocupà la casa que els jesuïtes havien deixat buida arran de la seva expulsió. El nombre màxim d'alumnes, superior als 800, s'enregistrà cap al 1880; en el període posterior a la darrera guerra civil arribà a tenir-ne 300 el 1952. El 1988 els seminaristes s'incorporaren al Seminari Major Interdiocesà a Barcelona. Avui, l'edifici acull la biblioteca i l'arxiu diocesà. Per les seves aules, d'alumnes o professors, hi passaren diferents poetes que al llarg del segle XX han destacat en la lírica de caràcter religiós de la nostra literatura: Camil Geis, Pere Ribot, Modest Prats, Martí Amagat, Enric Bahí, Andreu Soler Soley i Dídac Faig, d'aquest darrer podem llegir dos poemes que tracten de les vivències relacionades en la seva etapa de seminarista. També hi escau la lectura d'un fragment d'All i salobre, de Josep Maria de Sagarra en què en Quimet, un seminarista que visita un prostíbul, és reptat pel rector del seminari; un altre fragment de Dies verges, de Joan Mínguez i un del dietari de Modest Prats en què narra la seva arribada al centre acompanyat de la seva mare.