Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer de les Ballesteries voreja per la dreta l'antic llenç de la muralla de Ponent de la Força Vella, mentre a la seva banda esquerra es troba delimitat pel riu Onyar. A causa d'aquests condicionants adopta un traçat lleugerament corbat, que va des dels Quatre Cantons fins a la placeta on s'inicia la Pujada de Sant Feliu. Per la proximitat a l'Onyar, ja al segle XII, s'hi establiren, nombrosos tallers de manyans. D'aquí que primitivament rebés el nom de "carrer de les fàbriques", substituït pel de les Ballesteries durant el segle XIV per mor del nombrós contingent d'artesans de sagetes i ballestes que l'habitaven. En aquest carrer, hi havia la casa familiar dels Masó i, per aquesta raó, Rafael Masó li dedicà un poema molt descriptiu de com era a inicis del segle XX, que podem llegar en qualsevol punt del recorregut.
El meu carrer
Jo de mon carrer vull dir-ne
tot allò que em té encantat.
Aquells aires que el refresquen
i el Sol que aurífic s'hi ajau,
aquells nins que vessen xiscles
i el raspinell dels teulats.
Aquella aroma qui puja
vers migdia dels cuinats,
aquell menjar de les llimes
i aquell grinyol dels xerracs,
aquell drapaire que passa
amb els canaris i els galls
i aquelles hores borroses
que baixen dels campanars.
Vull dir d'unes àurees volves
qui descansen tremolant
damunt d'alts fils que llambreguen
sots un cel asserenat.
Vull dir d'uns cants que s'escapen
d'una finestra qui trau
un llumet com una estrella
quan passa algun combregar.
Vull dir dels xiscles que esclaten
cada cop que un infant cau;
i d'aquells balcons que s'obren...
i dels braços esponjats
qui s'encletxen en les branes
al trobar-les tant frescals.
Vull dir de una font que hi raja
i d'uns càntirs enronats,
d'uns jocs qui es desfan en perles
sobre l'albura del braç
i d'unes grasses rialles
que l'aigua fan estroncar.
Vull dir d'unes diligencies
que passen tot refregant
els balcons, totes polsoses
i amb polsosos viatjants.
Vull dir d'aquell vell qui sempre
pren el sol frec del portal;
d'aquell captaire amb la saca
que s'encorba a cada pas,
d'aquell jugar de les àvies
en les tardes diumenjals;
D'aquelles portes qui es corquen
i d'aquell fanal torçat.
Vull dir del forner qui ensenya
uns muscles blancs com sos pa;
i d'aquell fuster qui enbaume
d'aroma de pi els voltants
i del ferrer qui porpreja
les cases del seu davant.
Vull dir-ne aquella frescura
qui s'aixeca del regat
i aquella flaire de palla
que uns carros hi han escampat;
les tristors d'aquella casa
de balcons entrenyinats,
i aquell llum que les faldetes
de Santa Agna fa brillar.
Jo de mon carrer vull dir-ne
aquell somriure amical
amb què tothom me saluda;
i aquell cridar-me tant franc
i aquell parar-me a les portes
i aquell tornar-ne a marxar
amb una flor més oberta
al test de les amistats.
Jo de mon carrer vull dir-ne
lo millor que he trobat:
aquells quatre pams de casa
que obiro del llit estant.
Altres indrets de Girona: