Catedral, interior

Municipi:Girona
Comarca:Gironès
Coordenades: 41.987334, 2.826398

La primera catedral gironina va ser manada construir a principis del segle XI pel bisbe Pere Roger, germà de la comtessa Ermenssenda. Va ser consagrada el 1038. D'aquell primer temple només se'n conserven el campanar, salvat de l'enderroc perquè va ser útil per fer de contrafort de la nau única; la capella de Sant Pere; el claustre, trapezoïdal per adaptar-se a les sinuositats del terreny i el singular i únic Tapís de la Creació. A partir de 1312 s'iniciaren les obres de la nova catedral gòtica. Un cop acabada la capçalera, el 1347, foren aturades per tal d'enderrocar la nau romànica. El 1357, sota la batuta dels mestres d'obres Pere Capmagre (1357-1359), Francesc Saplana (1360-1368) i Pere Sacoma (1368-1393) es decidí continuar l'obra amb una sola nau, coberta amb la volta gòtica més ampla que mai ha estat feta al país. Es pot considerar la més ampla del món, llevat de la de la basílica de sant Pere del Vaticà, que amida 25 metres, i en mesura 22,98 d'ample per 34 d'alçada i 50 de llarg.

Darrera l'ara de l'altar hi ha el retaule d'argent daurat amb aplicacions d'esmalts i gemmes. Al damunt, presideix l'altar major un baldaquí d'argent, del segle XIV, que se sustenta sobre quatre columnes i amb sostre bombat amb arcs rebaixats. La comtessa Ermenssenda, el 1038 va fer donació d'un frontal d'altar d'or que va ser fos durant la Guerra del Francès. Una altra peça digna d'esment és la coneguda com a cadira de Carlemany, un setial de marbre pirinenc del segle XI.

Situats en diferents punts de la nau podem efectuar diferents lectures: tres fragments de Josafat, de Prudenci Bertrana, el primer dedicat a l'ascensió i entrada de Fineta al temple i el tercer, a descriure què fa el campaner després d'haver esbalçat el cos mort de la dona des de dalt de l'absis de la catedral; seguirem les lectures amb un sonet de Josep Tharrats que relaciona la magnificència del temple amb el mite del Graal artúric, un fragment de Girona, un llibre de records en què Pla ens recomana el seu itinerari preferit per veure la catedral i, finalment, el poema que Narcís Comadira va dedicar-li amb una visió molt més contemporània com a símbol i referència ciutadana.