Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situats al carreró de la Torre dels Socors, o bé davant de la Pia Almoina tindrem una visió gairebé vertical del campanar de la seu de Girona. Iniciat el 1580 i culminat a finals del segle XVIII, és de planta vuitavada de torre prismàtica adossat a la catedral i amb escala helicoïdal, l'alçada de la torre és de seixanta-set metres. El 1764 ja hi havia l'àngel giratori al cim, obra de Guillem Morell, que fins aleshores havia estat a l'entrada provisional del temple. Durant la Guerra del Francès l'àngel fou decapitat i fins el 6 de juny de 1968 no se'n col·loca un de nou. A començaments del segle XXI va ser substituït per un tercer àngel encarregat a l'escultor banyolí Ramon Maria Carrera i Savall, el calderer Pere Mulleras i el fonedor Francesc Xavier Alberch. L'original es conserva al Museu d'Història de la Ciutat.
El campanar allotja sis campanes, la més antiga, la Beneta o Bombo, es va fondre el 1574 i la construcció arriba a superar la teulada de la nau cap a 1604. Prudenci Bertrana a Josafat, en un fragment que podem llegir tenint el campanar a la vista, ens en descriu el conjunt.
El campanar octagonal era del mateix ordre arquitectònic...
Autor: Prudenci Bertrana i ComteObra: Josafat , 1979
El campanar octagonal era del mateix ordre arquitectònic que la façana: una ampla coronisa que corria al seu entorn assenyalava el segon dels tres estatges en què fou dividit, i més amunt s'obrien vuit finestres, que aixoplugaven altres tantes campanes. La cúpula en sostenia una altra de minúscula, que servia de base al penell: un àngel de bronze simbolitzant la Fe, amb les ales mig esteses i la vestidura voleiant. Al costat del temple, aguantant l'empenta de la pesadíssima volta, les adjuves, amb llurs gàrgoles, embalumaven el grandiós edifici.
Altres indrets de Girona:
Indrets