El carrer de l'Escola Pia és impressionant.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra:
Girona, un llibre de records
(dins Primera volada)
, 1966
El carrer de l'Escola Pia és impressionant. Deu tenir set pams d'ample i s'esmuny entre parets nues i altes i cases llòbregues d'aspecte misteriós i torturat. En aquest carrer, submergit en un pou de silenci, no ens hi creuàvem mai amb ningú llevat d'algun rar i trist capellà. A la primavera les orenetes hi feien de vegades un capbussó i remuntaven el vol de seguida fent uns xiscles aguts i esperitats.
El carrer comença flanquejat a l'esquerra per una paret sense obertures, alterosa i llarga, de la qual pengen unes herbes miserables. A la dreta hi ha l'església de Sant Felip Neri, negra i tètrica, que llavors tenia una fama obscura d'aixoplugar persones que es flagel·laven. Del carrer estant es veia a dins de la fosca la lluïssor rogenca de la llàntia. [...]
A l'esquerra, per un apèndix de quatre pams d'ample i quatre metres de llarg, s'arriba a una petita plaça triangular, en el cantó de migdia de la qual hi ha un edifici d'aspecte modern, una mica pesat, sense gràcia, de color de rajols vermells: és el col·legi de la Immaculada, l'internat.
