Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El torrent o riu de Galligants es forma en la capçalera de la vall de Sant Daniel, delimitada al nord per la serralada de Campdorà i Montjuïc, a l'est pel massís nord-occidental de les Gavarres, que suposa el tancament natural de la vall, i a l'oest per la ciutat de Girona. La conca del Galligants és alimentada per tot un seguit de rieres i torrents que hi discorren: la riera del Polvorí, la de can Llinàs i el torrent de Santa Margarida entre d'altres. Tal com documenten els textos de Prudenci Bertrana i Josep Pla que proposem llegir damunt del pont que el travessa pel carrer de Santa Llucià, el 1843 hi hagué un gran aiguat i el taponament del torrent en el seu desguàs al riu Ter que va quedar a la memòria de la gent.
Autor:
Prudenci Bertrana i Comte
Obra: El vagabund , 1985
Obra: El vagabund , 1985
El monestir de pares benedictins del qual formava part fou saquejat i incendiat, i no pas un sol cop. Avui, Sant Pere de Galligants no té filiació ni història. És com un individu indocumentat. Als ultratges vandàlics dels seus enemics, han seguit els dels seus amics creients, però barroers. L'escarpra, la calç d'emblanquinar i el guix, miserable substitut de la pedra, han fet estralls a l'interior.
Un aiguat formidable i catastròfic, en 1843, va profanar-lo. El fang d'un altre l'embruta encara. El primer el recorda a les generacions presents i futures, un ocellot sinistre, barreja ominosa de corb i de mussol, pintat en el frontis del cancell, gairebé a tocar el sostre que aguanta el cor. Té les ales esteses i amb el bec marca l'altura inversemblant de les aigües i sosté un ample floc voleiadís, on l'ampul·lositat d'un retòric castellà va escriure aquesta imploració patètica:
Por los que el Galligans fiero
Sumergiera en su furor,
Misericordia, Señor.
I conten que el Galligants fiero, no content d'emportar-se unes quantes cases i unes quantes vides, havia anat a abastar el bon Sant Patró de l'església a la presidència de l'altar major, per a deixar-lo abandonat en un estable de gitanos del carrer de Pedret. Més tard, un altre estuf del torrent envaïa de bell nou l'església. El rastre de les aigües es fa albirador per una franja de llot rogenc, de l'altura d'uns tres metres, que no es destenyeix pas a desgrat dels anys.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
El Galligants té, en aquest paratge, un aspecte de torrent pedregós i assedegat, però els vells papers recorden inundacions d'aquest riu —que es boteix quan el Ter baixa ple— que posen pell de gallina. L'afectació antiga l'anomenà el fiero Galligants.
Por los que el Galligants fiero
sumergiera en su furor,
¡misericordia, Señor!
diu una inscripció en lletres negres de l'església del vell convent de benedictins, recordant l'ultima catastròfica revinguda (l'any 1843, 115 persones ofegades) d'aquest còrrec de mala mort, generalment, assedegat. Sota de la poesia hi havia una inscripció que deia: «Hasta aquí llegaron las aguas».
Altres indrets de Girona:
Indrets