Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants del qual només resten l'església i el claustre, és un dels monuments més notables de l'art romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de Girona, a la riba esquerra del riu Galligants. No se'n coneix la data de fundació però hi ha documentació des de finals segle X.
Sant Pere de Galligants, tal i com es coneix avui, fou bastit vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. El 1835, a causa de la desamortització de Mendizabal, va ser abandonat per la comunitat formada per l'abat i quatre monjos. el 1870, s'hi instal·la el Museu Arqueològic de Girona.
Del conjunt destaca la portalada, el rosetó de grans dimensions, el campanar de tres pisos de planta octogonal i el claustre amb capitells que es relacionen amb els del de la seu gironina. Estan decorats amb escenes bíbliques, altres de l'època, així com decoració de tipus animal o vegetal, i de tipus clàssic. Seran lectures oportunes en qualsevol punt de l'antic monestir dos fragments de Girona 1900, de Rafael Gay de Montellà i un text de Josep Pla.
Es trobà al bell mig de la plaça de Sant Pere sense saber què fer. Al davant dels ulls, la ciutat, la veia amb tota la seva vetustat de cases, muralles i portals, retallada en el cel lívid de la tarda que moria camí de l'ocàs. El massís campanar de la Seu, encimbellada damunt la vall del Galligants, el campanar flamíger de Sant Feliu, les línies fines del vell monestir romànic de Sant Pere descloses reals o quimèriques, com deia el professor, d'un món de pedra, ple de lloses claustrals que predicaven la brevetat d'aquesta vida.
Varen travessar a sol batent l'arc de la muralla de Sant Pere i es trobaren encarats sota l'Acròpolis gironina. La famosa Seu de pedra s'aixecava desafiadora encimellada damunt l'espadanya del torrent de Galligants. A contrallum del matí, el bloc de pedra, ombriu, petrificat airosament per la considerable alçària, era perforat pels arcs-botants atrevits, dardejats pel sol. La muralla escrostonada arrencava de l'atrevida torre de Carlemany, seguia ardida la crinera del reducte aportalat de Sant Cristòfol i, entre fonolls i domassos d'heures, anava a morir al peu de la famosa Torre Gironella, restes del poder feudal, que Desclot en les seves famoses Cròniques descrivia així: "Talis erat, et taliter fabricata, quod in haec terra in tota Hispania similis repiriri cum potest". Pels vessants, la muntanya era esquitxada de la blancor de les capelles dels Via Crucis, que s'allunyaven cap a les fondalades de la Pólvora.
La sortida preferida era, però, la de Sant Pere. Davant del mil·lenari monestir de l'orde de Sant Benet, hi ha una menuda placeta, amb la Comandància de la Guàrdia Civil a la dreta, la capella romànica de Sant Nicolau a l'esquerra i la façana de l'església al fons, amb la meravellosa portalada, el rosetó i el campanaret vuitavat. El torrat meravellós de la pedra dels dos venerables monuments emplena l'aire d'una llum d'or. Sobre la silueta taujana, encongida i bàrbara del romànic, les pedres tenen una morenor densa —préssec i or vell— i una carnalitat madura. En la vena de les pedres calcàries i basàltiques, alternades en la seva construcció, el pas dels segles hi ha filtrat un rou de saba, un suc dens, que les fa viure en silenci.
Altres indrets de Girona: