Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'element més destacat de l'ex-col·legiata de Sant Feliu és el campanar, iniciat el 1638 sota la direcció del mestre d'obres gironí Pere Sacoma. A causa de la fortificació de les obres no va ser acabat fins al 1398. La punxa massissa, emparentada amb el gòtic nòrdic, estava coronada per una agulla que va ser escapçada per un llamp el 1651. Josep Pla, en el text que podem llegir tenint el campanar a la vista, citant Pau Piferrer afirma que aquesta agulla l'obsessionava i que és l'element més representatiu de la ciutat. Podem completar la lectura amb el poema que li dedicà Josep Badia (Girona, 1899-1923).
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
L'ex-col·legiata té un campanar gòtic tarda, flam-boyant. Vuit agulles filigranades junyeixen l'àguila altíssima del mig en una cúspide que té una presència tan persistent que jo no em podria imaginar Girona sense l'obsessió d'aquest campanar. En el conjunt del panorama ciutadà, el bufat, galtainflat campanar de la catedral, és naturalment el punt més alt. Però el campanar gironí per definició, el campanar de la ciutat, és el de Sant Feliu. La seva àguila es porta impresa al cor, la seva forma aguda es conserva en la memòria amb una vivacitat que res no pot esborrar. Pau Piferrer s'adonà de la transcendència ciutadana del campanar. «Bell, airós, atrevit —escriu—, es destaca per damunt de tota la ciutat i no hi ha carrer des del qual hom no vegi la seva cúspide, ni pendent, per profund que sigui, on no penetri —per dir-ho així— el seu esguard; com un rei, vetlla per la ciutat a la qual domina i debades hom intentaria evitar la seva presència.
Autor:
Josep Badia i Casañas
Obra: La Girona dels poetes , 2004
Obra: La Girona dels poetes , 2004
Elogi del campanar de Sant Feliu
Campanar de plecs i arestes
doblegat al mur esquiu
i de punxes i agulloles
enrondant capsal altiu.
Ets un diamant de cent caires
quan t'emmiralles al riu,
campanar de plecs i arestes,
campanar de Sant Feliu.
Campanar, signes enlaire,
com un dit, el cel ben blau
i a n'el riu que t'emmiralla
—i emmirallar-te li escau—
el cel blau encara signes
per qui massa al món s'ajau
i no sap de guaitar enlaire
i és poruc perquè és esclau.
...
Campanar, sembla que creixes
com un xiprer adelerat
i, a la nit, fins jo diria
que una olor d'eternitat
per les finestres s'esbrava
del teu mur esbatanat,
com de branques en victòria
que s'haguessin espolsat.
Campanar de cent arestes
—tal com nosaltres aspriu—
ets la gran flor de martiri
de Girona, vora el riu
que esquitxa les cases baixes
de la ciutat —ton pletiu—.
Cada esquitx, en sent la vetlla,
es torna un estel votiu
que t'ofereix la ciutat quieta,
campanar de Sant Feliu.
Altres indrets de Girona:
Indrets