Platja de Sant Sebastià

A Santiago Rusiñol

A Santiago Rusiñol

Naixença-mort, a quin any s'escauria,
Si no fineix ni comença cap dia
Que no estigueu dintre Sitges present,
I tot ens diu que passeu a la vora
De nostres llars en la plàcida hora,
Hoste i senyor de l'absort pensament?

Compenetrats del novell ideari,
Us admirem escrivint el glossari,
Una auca, un vers, un enginy teatral,
I al pati blau, al carrer i a la plaça
Pintant les flors, l'alegria que passa,
L'atleta, el clown i la dona ideal.

Us albirem al taller i a l'estudi,
Al brollador degotant l'interludi
Entre el pernod i la flama del seny,
Al balcó baix, esquitxat per les ones
I al vell escó de les tendres estones
Vers on la fada nocturna us empeny.

I us evoquem en l'esplai i en les festes,
Fidels a l'art de les òptimes gestes
Que serven dar vostre autèntic segell,
Com banderes de l'antiga senyera
Que Ramon Casas, Utrillo, Morera
I altres hissaren al més alt cimell.

Oh, Rusiñol, sou ben nostre i tan nostre
Que res no ens cal esguardant-vos el rostre,
Déu de bondat, melangia i humor,
I us seguirem girant fulls de la vida
Amb vostra faç dintre nostre estergida
Fins que la serp se'ns enrosqui pel cor.

Un escultor mentrestant us plasmava
En passar vós vers l'excels "Cau Ferrat"
-seu de la forja en gràcils figures,
tresors del Greco, amb vostres pintures-,
i en bronze fos, per la posteritat,
us enlairem vorejant la mar.