1
A banda de la funció protectora de les crescudes dels rius, hi ha constància, però, que al segle XVIII ja es feia referència a la Devesa com a passeig. Aquesta utilitat recreativa era compartida amb les altre estrictament econòmiques com ara la de tala d'arbres (sobretot pollancres i àlbers) per obtenir diners amb la venda de la fusta. La Devesa estava també ocupada per horts. El fet que sovint fossin destruïts pels aiguats va fer que el 1837se substituís aquesta activitat per la del pasturatge, que va durar fins al 1865. A partir d'aquest moment es pot dir que la Devesa s'orientà definitivament com a passeig. El 1859 l'arquitecte municipal Martí Sureda, per iniciativa de l'alcalde Marià Hernàndez, va dissenyar l'ordenament actual de la Devesa i s'hi van plantar els primers plàtans. El projecte es va acabar al final del segle XIX. Llavors la Devesa ja tenia l'estructura i les dimensions actuals.
En qualsevol dels trams del recorregut podem valer-nos d'un fragment de Girona, un llibre de records, de Josep Pla per constatar una altra de les utilitats per a què servia la devesa, la formació militar, i un poema de Joan Margarit que evoca nostàlgicament i melancòlica records de joventut viscuts amb la família a Girona.
