Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A banda de la funció protectora de les crescudes dels rius, hi ha constància, però, que al segle XVIII ja es feia referència a la Devesa com a passeig. Aquesta utilitat recreativa era compartida amb les altre estrictament econòmiques com ara la de tala d'arbres (sobretot pollancres i àlbers) per obtenir diners amb la venda de la fusta. La Devesa estava també ocupada per horts. El fet que sovint fossin destruïts pels aiguats va fer que el 1837se substituís aquesta activitat per la del pasturatge, que va durar fins al 1865. A partir d'aquest moment es pot dir que la Devesa s'orientà definitivament com a passeig. El 1859 l'arquitecte municipal Martí Sureda, per iniciativa de l'alcalde Marià Hernàndez, va dissenyar l'ordenament actual de la Devesa i s'hi van plantar els primers plàtans. El projecte es va acabar al final del segle XIX. Llavors la Devesa ja tenia l'estructura i les dimensions actuals.
En qualsevol dels trams del recorregut podem valer-nos d'un fragment de Girona, un llibre de records, de Josep Pla per constatar una altra de les utilitats per a què servia la devesa, la formació militar, i un poema de Joan Margarit que evoca nostàlgicament i melancòlica records de joventut viscuts amb la família a Girona.
Llum de Girona
Llum de Girona, joia del passat:
en tardes vermelloses de Devesa,
fulles seques, parpelles que s'han clos
i rellisquen damunt del llenç de l'aigua.
Emmirallats en el setí del riu,
pel Pont de Ferro tornen els amants
mentre una freda boira de joguines
em du a la casa amb els meus pares joves.
No hauria desitjat mai aquesta ombra
al cel de les tardors de la Devesa,
ni l'estesa de fulles i fracassos
que han anat ennegrint el meu camí.
M'agradava, també molt, ajaguts a l'herba, a l'ombra dels arbres, l'orella plena de la vaga música que feia el ventet a les branques altes, veure fer l'exercici als soldats i desfilar la tropa darrera els instruments de vent de la banda. Aquest és un espectacle que distreu els vagabunds, ganduls i persones de poca roba, i confesso que aquest és un gust que tinc molt arrelat. En aquest món, per altra part, tothom desitja el que li fa més falta, i a nosaltres, empordanesos, de temperament tan anàrquic, dispers i desmanegat, ens satisfà l'ordre, l'automatisme i la precisió marcial. Veure jugar a soldats —sempre, ben entès, que de soldat en faci un altre— ens entusiasma. És un espectacle que a la llarga, i si va acompanyat de la preparació necessària, ha de cultivar l'emoció patriòtica. Però nosaltres no arribàvem pas tan enllà. Ningú no ens havia parlat, encara, d'aquestes coses; ningú no semblava tenir pressa per a parlar-nos-en. La virginitat de la nostra ànima era d'un neutre químicament pur. El que ens hi agradava era el gust que l'ull troba en les coses visualment ordenades.
Altres indrets de Girona: