Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça porticada, que era el centre o pati d'armes del poble fortificat forma un conjunt medieval de gran bellesa presidit per l'església dels segles XV-XVI. S'hi celebraven els mercats i fires, d'aquí li prové el nom popular de Firal dels Bous. Les cases estan construïdes de forma adossada a l'antiga muralla i centra tot el conjunt el castell de Santa Pau en la part més alta del turó. Ens hi poden servir de lectura tres textos de Josep Pla que en repassen la història i les singularitats.
La plaça és, diríem, vagament triangular. La més gran part del seu perímetre és porticat. En aquest perímetre hi ha l'església parroquial. Encara que no hi hagi documentació, és segur que tot Santa Pau quedà afectat pels terratrèmols d'Olot del segle XV. El senyor Grabolosa ha escrit en el seu llibre que la falta de verticalitat d'algunes cases s'ha d'atribuir als fenòmens sísmics. "Alguns carreus (dels porxos) —ha escrit— estan com desplaçats i col·locats en sentit contrari; qui sap si els hi van posar apresadament." Tot plegat fa un efecte de desgavell però alhora de gran mobilitat vital.
La plaça de Santa Pau es troba en un estat indescriptiblement abandonat. El terra de la plaça es troba tan erosionat que en la seva superfície apareixen unes pedres blanquinoses, molt relliscoses i d'una total incomoditat. El menys que es podria demanar —al meu modest entendre— és que la superfície dels carrers pels quals hom ha de passar no fos un trencacolls literal per a les persones de la meva edat que tenim unes cames més aviat fluixes, dintre, és clar —i aquest és el meu cas—, d'un eclecticisme estrany però remarcable. Observo que els indígenes adolescents del país juguen a futbol amb una pilota de goma enmig d'aquestes pedres desgraciades. Sembla que quan una criatura es trenca una cama o un braç tot queda ràpidament arreglat. Vostès poden veure, així, els progressos que s'han fet, que són considerables. Ara, potser convindria que els passavolants d'una certa edat no es trenquessin el còccix a la plaça de Santa Pau. Això ja és més greu. Ho dic perquè el feudalisme ancestral no produeixi massa llàgrimes.
Santa Pau fou una vila tancada dins unes murades i unes fortificacions. Hi hagué dues portes: la de la Vila Vella, o sigui la del Castell, i la de la vila Nova, a la part oposada. El Firal dels Bous, com l'església, és posterior al castell, però es troben tots dos dins el recinte. S'hi arriba pels carrerons de la Vila Nova, que són intricats.
El Firal dels Bous és un carrer porticat que arrenca de la plaça i va cap al castell. Aquests porxos donen un gran caràcter a la vila. Són rústecs, extremament rústecs, més aviat pesats, i tenen una gran diversitat. N'hi ha que formen arcs apuntats; altres són rodons, i n'hi ha d'alts i de baixos, d'estrets i d'amples. La vivacitat del conjunt és extraordinària sempre dintre l'aire feixuc, popular —popular sense l'horrible folklore fictici i sofisticat que avui es fa—, pagès, biològicament funcional. Ja no és una arquitectura provinent de les pretensions de l'ésser humà: és una arquitectura per a bous i vaques. El nom és exacte. I el que potser fa més impressió d'aquests porxos és la fatiga que semblen portar a sobre, una tendència a l'aclofament, a l'esgotament, com si s'haguessin cansat d'estar drets i es volguessin ajeure. La inclinació dels arcs apuntalats sembla un gest d'agonia tranquil·la però ineluctable. Són un conjunt del gòtic comarcal, boví i rural, d'una admirable simplicitat. És el rastre que ha deixat el pas de generacions obscures, totalment oblidades. I els bous i les vaques...
L'església, en si mateixa, té poca importància. És ogival i prou esvelta. Un gòtic tardà del segle XV. És una de les més esveltes de la comarca. Algunes de les claus de volta porten els escuts de Santa Pau. L'absis és vulgar. La sagristia i els altars laterals són del segle XVIII. Tota l'església última degué tenir una gran decantació cap al barroc. Havent estat depredada en la darrera revolució i guerra, ha estat emplenada de figures religioses de les fàbriques d'Olot. La façana de l'església, que per altra part no té res de particular, tindria més importància si fos possible treure d'una vegada un afegitó gòtic de ciment pòrtland encastat i perjudicial. Molts visitants es pensen que és de marbre! Es veu que quan la gent viatja perd els estreps! Ho fotografien tot, etc. És impressionant.
Altres indrets de Santa Pau: