Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat el 977 per Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona. Només ens en resta l'església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central. La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle. L'element més remarcable del conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s'inscriu a l'interior de l'absis, i que està formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons, la representació d'Herodes aconsellat pel diable i la matança dels Sants Innocents) que denoten la influència del nord d'Itàlia igual que la façana, centrada per un portal senzill al damunt del qual s'obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat. A banda i banda, sengles lleons en alt relleu d'influència rossellonesa flanquegen la finestra. Dos fragments de les memòries de Francesc Cambó ens hi poden servir de lectura que narren una entremaliadura d'infants i l'assistència al Novenari d'Ànimes, de matinada, amb l'àvia.
Un dia, amb els més entremaliats dels meus amics, tinguérem la idea d'anar a l'església parroquial en fer-se fosc per tocar a sometent i alarmar la població. Les cordes de les campanes venien al costat de la pila baptismal, que, com de costum, tenia una tapa de fusta coberta de gran nombre de grossos claus punta enlaire per tal d'evitar la irreverència que algú hi prengués seient. Jo no en vaig tenir prou amb tocar la campana, sinó que vaig enfilar-me corda amunt: vaig relliscar i un dels claus de la pila baptismal se'm clavà al clatell, a un mil·límetre de l'occípit. És una de les vegades que he estat més prop de la mort: els metges que m'han vist després m'han dit tots que, de mil vegades, nou-centes noranta-nou fóra la mort instantània.
El meu coratge, la meva audàcia i els saqueigs que jo podia oferir als fruiterars de l'horta i als armaris de la meva àvia, plens de xocolata, melindros, secalls i confitures, em donaven un gran prestigi entre els companys d'estudi, que tots acceptaven el meu comandament.
La vida de Besalú durant la meva infància s'acostava més a la d'una petita ciutat romana que a la dels temps actuals; la il·luminació de carrers eren unes poques llànties d'oli col·locades davant d'escasses capelletes i enceses tan sols les nits més fosques: jo recordo que quan el meu pare, ja de vespre, enviava una carta al correu, la persona que la duia sortia amb una llanterna d'oli encesa. Així sortíem també la meva àvia i jo quan, ja negra nit, anàvem al Novenari d'Ànimes. Recordo d'aquelles nits fredes una gran tela pintada a l'altar major, amb ànimes en forma corporal, que es retorçaven sofrents en un mar de flames: entre les ànimes hi havia un papa amb la tiara, un rei amb la corona, un bisbe amb bàcul i un reguitzell de dones. El sermó explicant les penes del Purgatori era tan terrible i m'espantava tant que jo sortia de l'església ben resolt a no fer ni un pecat venial i, fins que m'adormia, resava fervorosament per escurçar l'estada al Purgatori dels parents que encara s'hi trobessin.
Altres indrets de Besalú: