Plaça de l'Església

Autor: Narcís Oller i Moragas
Obra: Memòries literàries. Història dels meus llibres , 1962

Tour de Carol, 18-9-1896. — Estimat Narcís: primerament faig constar que em sap molt greu que te'n vagis anar tan aviat. Les vostres visites eren un parèntesi a l'avorrida monotonia de la vida que porto.

Ara em queda per distracció el sereno.2  L'altre dia parlant de les eugues i de si van o no cansades, vam apurar fórmules per expressar que quan vosaltres hi éreu no brincaven tant com ara. I jo dic: el senyor Narcís los hi feia perdre l'humor. Ell, que ja saps que és amic de repetir la frase, va equivocar l'humor, i diu molt seriós: "sí, els feia perdre l'honor".  Noi, no et sabia aquesta gràcia...

Ja veus que encara tinc honor... de fer brometa. I és que l'honor no me'l faràs perdre tu. On som aquí!

Excuso dir-te que vaig rebre la teva, la qual va excitar a l'Antònia, que ja volia anar a Lion. Sort que M. Eugène em va donar un compàs d'espera. Sembla que ell sense prendre antecedents a benefici d'una neboda i, de pas, en va prendre per a mi.3 Li vaig fer una nota de la meva malaltia. Però suposo que el metge es quedarà a la lluna de València. Veurem.

Autor: Jaume Collell i Bancells
Obra: Gazeta de Vic , 1930

La més bella i més notable de les excursions i passejades que, en el bon temps de la joventut, havíem fet amb mossèn Verdaguer, fou sens dubte la de l'estiu de l'any 1877. Sortírem de Puigcerdà ans de sortir el sol el dia 10 d'agost, i havent celebrat missa a la parròquia de la Tour de Querol, a peu i portant a l'espatlla lo petit bagatge, pujàrem al coll de Puigmorèn dinant a Porté i baixant per anar a dormir a la vila Dax.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Obra: Diari de viatges , 1988

Entram dins la Cerdanya francesa, i per Enveig, vilatge delitosíssim, i sempre vora vora l'Aravó, afluent del Segre, mos aficam per dins la vall de Querol, sempre cap a ponent; passam la Torre de Querol, una mica de vila, congriada devora aquella torre de defensa avui tota esfondrada; i entram dins en freu de muntanyes altíssimes, estretíssim, salvatge, esplèndid de color i d'accidents, d'uns nou quilòmetres de llarg. Som tan amunt, que el llit del riu està en aqueix endret a uns 1900 metres del nivell de la mar. Els puigs veïnats oscil·len entre 2000 i 3000 metres. La cuculla del Campcardós en té 2914; la de Carlit 2921, dotze metres més que el Puigmal de Núria.

La carretera no es xereca i la carretel·la se'n va ben acanalada. Deixam darrera la vileta de Porta; la vall s'eixampla una mica i s'endinsa, i al punt som a Porté, un vilatge de mala mort, voltat de cims altívols que li paren el sol gran part del dia, sobretot d'hivern, que està casi sempre tapat de neu.

Autor: Joan Maria Guasch i Miró
Obra: Pirinenques , 1910

Camí dels llacs

La tempesta ha caigut forta,
tota l'herba jau colltorta.
Surto a fora la cabanya
per veure com regala la muntanya.
La immensa vall del Querol
es bada gentilment pela de sol.
—Salut, pastor, per vós i la vacada
i per l'herba esplendent de la clotada! —
El pastor calla i riu, i un vedell passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
"—Bon home, vós que sou d'aquests paratges
senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!"
"Seguint aquest caient de fondalades
veuràs Llanós, el gran llac de les fades
i més amunt Carlit.
Prò, ja tens pit?..."
"—Pit i bastó!"
li vaig dir jo.
"Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és blau!..."