Plaça de Santa Eugènia

Autor: Narcís Oller i Moragas
Obra: Pilar Prim , 1906

I tot això a una hora i a una llum en què els rostolls espurnejaven or, la transparent verdor dels prats s'ocrava, els gorets es tenyien d'un rosa intens, els salzes s'agrisaven, els verns, que s'enfosquien en massa, llançaven diamantines lluïssors en la brancada prima, i quan, per damunt de tot, es gronxava sobre els pobles, com un alè de vida, el fum matinal de les enfeinades llars.

Els tres cavalls de la Prim van travessar, roncant i trotant de gust, els solitaris carrers de Sallagosa, i, en ésser-ne fora, emprengueren al pas l'aspra pujada del Rigat. Mentrestant s'havien esborrat del cel les blanques llepissades: tot ell havia quedat com un setí. Però allà al confí del migjorn, un borrissol argentí, que havia caigut com una glassa davant la gran serra de Cadí i el forat de la Seu, no deixava entreveure'ls sinó com en somnis. I guanyaren l'alt repetge, i, en trobar-se sota l'arcada de l'aqüeducte del Rigat, que sembla el portal de la Cerdanya obert als germans del Conflent, van acomiadar-se, aquells senyors, de la formosa valí, amb un esguard de recança.

Els cavalls, llavors, emprengueren altra volta el trot per un país ferreny, codolós i pobre, que oprimia els esperits.

Autor: Jordi Pere Cerdà (Pseudònim de Antoni Cayrol )
Obra: Cant alt , 1988

El temple es trobava davant de la nostra era i al centre dels meus llocs juganers, la placeta, el torrent a sota, el cementiri vell per damunt. Tenia uns quatre anys quan el grupet dels meus companys va entrar-hi, i ens vam topar... amb els dimonis. Va ser un ensurt extraordinari de clamadisses, de corregudes... Els dimonis van resultar ésser dos quadres on hi havia pintats, a mida d'home, uns soldats romans. Les dones i el capellà, que estaven muntant el monument de Setmana Santa, s'havien descartat un moment, i els soldats feien part de l'espectacle.