Més enllà, en iniciar-se la costa...
Autor:
Narcís Oller i Moragas
Obra:
Pilar Prim
, 1906
Més enllà, en iniciar-se la costa desarbrada d'Hix, van aixecar l'esguard. El cel, blau, encara entelat pel baf humit de l'aigualada, era enteranyinat de puríssims estrats parabòlics i lletosos, com si l'haguessin netejat amb sabó i en quedessin llepissades. I la sensació de frescor i puresa que en reberen aquells excursionistes augmentà encara els alegrois de tots. Sortiren de la costa, i, des de l'alta plana dHix, van contemplar el gran panorama. D'una llambregada circular, albiraren, a més de Puigcerdà; isolat al mig de la gran plana, els poblets que s'arrapaven a la llunyana serra de ponent, com Guils, Saneja, La Tor, Enveig; Ur, que s'arraulia a l'esquera; Llívia, que avançava plana endins; Vilanova i Dorres, que, enlairades, s'escalonaven a ses espatlles, com Estevat i Odelló, que s'allunyaven al nord. Seguiren pujant per l'ondulosa ruta de la Baga, i, passat Santa Llogaia, descobriren, dins de sa ombrívola frau, el punxegut cloquer d'Er, tot encaputxat de blanc, i més amunt encara el de Sallagosa destacant també, en blanca taca de l'alt tapís verdíssim que li fa de respatller.
