L'estany

Municipi:Puigcerdà
Comarca:Cerdanya
Coordenades: 42.436583, 1.927329

L'estany de Puigcerdà és un llac artificial alimentat per les aigües de la sèquia que prové del riu Querol i que un tractat internacional protegeix. L'activitat turística neix a Puigcerdà a l'entorn del llac. Encara romanen dempeus algunes de les cases d'aquells senyors de Barcelona que van escollir el paratge per edificar‑hi les residències d'estiu. Ara la zona residencial s'ha estès fins a tocar la ratlla fronterera. En qualsevol punt, vora l'estany, serà el lloc apropiat pe fer-hi les lectures que proposem tot seguit. Per diaris de l'època sabem que el 28 d'agost de 1885, les colònies estiuenques havien fet festes nocturnes "venecianes" als estanys de Banyoles i Puigcerdà. Precisament en aquesta darrera hi participà Joan Maragall, que passà deu dies a la vila, i que comentà en una carta del 10 de setembre l'efecte que li produí  el "torbellino de fruiciones en el seno de la naturaleza". En tenim, però, altres notícies. La primera ha estat extreta  de l'extensa carta, dotze pàgines, que el farmacèutic J. M. Martí adreçà a Jacint Verdaguer amb data 10 de gener de 1886, comentant-li  alguns aspectes de la primera festa de l'estany, que li reviuen en la ment gràcies a la lectura del poema Canigó. Un text de Joan Maragall ens detalla com va anar l'inici del festeig amb Clara Noble als voltants de l'estany. Per la seva banda, el jove Santiago Rusiñol, evoca els records d'una vivència de somieig bressolat per les aigües.

De la mà de Rafael Gay de Montellà reviurem com eren  aquelles festes de l'Estany de principis del segle XX: cavalcades, carretes, cants, música, disfresses, ambientacions que tant traslladaven  al món clàssic com a un d'oriental o l'aparició sumptuosa i fantàstica d'un heroi wagnerià. Tot plegat ens porta a pensar amb quins ulls s'ho devien mirar els pagesos ceretans. Seguirem les lectures amb la concisa, poètica i irònica visió, molt humana i,  en definitiva,  pràctica, que Josep Pla va immortalitzar  en les pàgines que, a la seva obra completa, va dedicar a la Cerdanya. De to molt diferent és el text de Ventura Porta i Rosés que serveix per contextualitzar la seva obra teatral Dies clars vora l'estany, hi tracta de l'experiència de l'exili i del retorn a Puigcerdà on és agafat pels soldats franquistes. I, finalment, el contrapunt poètic de Magdalena Masip que ens descriu l'ambient a l'estany una nit de Sant Joan.