Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Pujant per l'antiga Costa del Castell, per l'actual Portal d'Espanya trobarem la font d'en Llanes i la capella de la Mare de Déu de la Guia que també aixopluga Sant Cristòfol, totes dues imatges protectores dels tartaners i basters que circulaven per aquesta entrada de Puigcerdà. És un bon punt per a llegir-hi el text de Rafael Gay de Montellà que recrea la memòria d'altre temps d'aquests indrets i uns versos de la poetessa cerdana Magdalena Masip, que estan reproduïts al costat de la font.
Llevat de les nits de lluna, "la vila" dormia dins una fosquedat esfereïdora. Eren comptats els veïns que gosaven sortir a encendre les llànties votives del barri. La vida es feia entorn de les llars del foc, o dels fogons de ferro francesos anomenats "poeles" que cremaven els carbons de pedra d'Estavar i de Sanavastre i dels quals eixia la fumera blava que coronava els vells llosats de "la vila".
Fora de les diades de Nadal, que aprofitaven per dur als senyors els capons i els ànecs de consuetud i rebre en pac els torrons, els masovers dels pobles de la plana deixaven "la vila" isolada enmig de llampes de glaços que cobrien els camins i els corriols. "La vila" encimbellada dalt el turó, tenia la fesomia d'una població feudal bastida amb carreus ciclopis arrossegats per cataclismes prehistòrics.
El cíngol de muralles que ofegava la vila baixa, era romput pels esvorancs que assenyalaven la futura vila forana. Els portals de l'Escola Pia, de la Costa del Castell, d'Aja i de Rigolisa, eren orfes dels escuts de l'antic comtat, però encara aferraven fortament les portes de fusta vella i clivellada que penjaven de golfos rosegats pel rovell de la intempèrie. Els fossats, els rebellins i les poternes eren camps d'ortigues i pastura dels ramats de "la vila" durant les tèbies jornades de sol hivernenques, que eren ben comptades.
Altres indrets de Puigcerdà: