Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
D'Oceja, important població dedicada al termalisme, destaca el llac artificial i el parc que l'envolta, a la part baixa de la vila. Pla recordava haver passat uns dies a Osseja, cap al 1925, en una casa llogada pel pintor Manolo, al peu de la carretera de Montlluís. Els visitava sovint, a la tarda, Josep Maria Junoy que passava temporades en un xalet propietat de la seva família situat al camí de darrera l'estany que baixava cap a La Guingueta. A Viatge a la Catalunya Vella evocava en aquests termes records d'aquella descoberta de la Cerdanya.
Llavors, vint-i-cinc anys enrere, visquérem uns quants dies a Osseja, petita població de la Cerdanya francesa, en una casa de pagès situada sobre la carretera de Bourg-Madame a Montlluís, amb l'escultor Manolo, la seva muller i un jove molt flac, construït a l'oxfordiana, que dibuixava especialment les branques seques dels arbres: Haviland, de Limoges, de la família dels fabricants de porcellana. A la tarda venia a veure'ns sovint Josep Maria Junoy, que vestia unes trinxeres elegants, capell a la caçadora i uns foulards de color de robí d'una prodigiosa visibilitat. Haviland no parlava gairebé mai. Manolo, vestit de vellut, amb una bufanda al coll, armat d'un gros bastó amb virolla de muntanya, es trobava en un estat de deliri dialèctic exacerbat. Junoy elaborava poesies subtils, trencadisses, construïdes a la manera sintètica i ràpida dels antics xinesos, que més tard aplegà en el seu petit llibre, exquisit, «Amour et paysage», i es referia constantment a Pere Ynglada. La senyora de Manolo produïa unes meravelloses sopes de llet i d'herbes de prat. Jo era aleshores un jove absolutament informulat, amb una irresistible tendència a la badoqueria, i el Pirineu, com un tot, em marejava. M'agradava l'olor d'herba seca, odiava els perfums intensos i dormia a les granges.
Manolo sostenia llavors que la Cerdanya és un dels països més bells de la terra i afirmava que és un temple de la naturalesa. És veritat. La Cerdanya té una condició que poques valls pirinenques tenen: els seus horitzons són dilatats. Té a més a més una qualitat singular: tancada a nord i a sud per altes muntanyes, els seus horitzons s'obren a llevant i a ponent, i per això la vall té tardes exquisides, llargues, inoblidables. Gairebé totes les nostres valls pirinenques són estretes, enxubades i fan una impressió d'aclaparament, d'engavanyament incòmode. No tenen cap gràcia. Els manca l'ample respir de la gràcia. Són ombrívoles i negres, rònegues i secretes. La Cerdanya és un ample país, obert i clar, d'una presència lluminosa i equilibrada, elegant, fi, esvelt. El cel hi és esbatanat i sembla que hi volen els àngels.