Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Als peus del Puigpedrós, cim de 2.915 metres, en el circ que forma el Castell dels Lladres, hi ha un seguit d'estanys d'origen glacial: Mal, Guils i Malniu. Aquest darrer és el més gran i espectacular. Qualsevol punt de la vora del llac pot ser l'adequat per llegir , un poema d'Isidre Soler Escofet, una fantàstica recreació rondallística de Rafael Gay de Montellà escoltada de la boca d'un pastor i, finalment, un altre poema de Segimon Serrallonga.
Pilat, al fons del Malniu
Aquesta llegenda cerdana té sens dubte origen en l'anomenat Evangeli de la mort de Pilat, escrit per un apòcrif. Aquest Evangeli ens parla d'un tal Volusianus, enviat des de Roma a Pilat, perquè aquest fes arribar a Roma un metge anomenat Jesús, per tal de guarir Tiberi, el Cèsar, agreujat de la malaltia que patia. Quan l'enviat arribà a Jerusalem, Jesús ja havia mort crucificat. L'enviat Volusianus s'enutjà per l'ordre de crucifixió decretada pel governador Pilat, però sortosament trobà la dona que, segons li digueren, posseïa la imatge del crucificat, la qual li havia donat Jesús per a la seva consolació, en sentir el dolor de la seva absència. El governador, presoner, fou conduït a Roma per l'enviat de Tiberi, que, en saber la nova de la mort de l'Home que feia miracles, esclatà en còlera, però es calmà instantàniament en comparèixer Pilat revestit amb la túnica de Jesús, que havia portat fins a Roma per protegir-se d'una possible condemna. Pilat creia que solament podien condemnar-lo quan li arrabassessin el vestit taumatúrgic.
Pilat, jutjat per un tribunal imperial, fou condemnat a morir de "mort molt ignominiosa". Abans que sofrir-la, es degollà amb la seva daga. Quan Tiberi conegué la mort del governador, exclamà: "Ni el seu mateix coltell no l'ha perdonat". Llavors manà l'emperador que el cos del malvat, aferrat amb cordes a una roda de molí, fos precipitat al Tíber, on els esperits malèfics i impurs "martiritzen aquell cos cínic i proterviós agitant les aigües i produint tempestats a tot arreu". El poble, esfereït de l'espectacle, retirà el cadàver i el llançà al Roine, a Vienne, perquè Vienne significa camí de Gehena i paratge d'exportació. Però ni allí no trobà la pau, com tampoc en el territori de Lausanne. Finalment fou arrossegat a un llac alterós, rodejat de muntanyes, on, segons la llegenda, "les maquinacions dels dimonis es manifesten encara pel borbollejar de les aigües".
És de creure que la llegenda que conté l'Evangeli de la mort de Pilat degué difondre's àmpliament pels territoris de la Gàl·lia i de la Tarraconense i arribà fins als cims del Pirineu i es localitzà a Cerdanya, a l'Estany de Malniu, al qual es refereix el pastor en la narració transcrita.
Aquesta claror forta, dins el verd,
sobre les aigües,
caiguda com una aigua
del cel de la Cerdanya.
Aquesta llum arreu
de fulles d'àlber,
mercuris fimbrejants
que endoloreixen l'aire.
Aquesta llum de tot
que em fa estremir i em grava.
No cal pensar-hi, dic.
I al fons se'm dobla la frisança vana.
Aquesta llum de foc sobre cremada.
Altres indrets de Meranges: