Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de Sant Fructuós va ser consagrada a finals del segle X. La porta té cinc arcades, dues sobre columnes de granit i tres sobre bases rectangulars. Els capitells de les columnes són de marbre tallat amb temes de palmells, fulles enroscades i vegetals, executades de manera semblant a les de les esglésies de Sant Martí d'Ix, Sant Pere d'Olopte i de Santa Eugènia de Saga. Els arcs són de motlura, els quals es troben ornats, amb fulles lineals i altre, amb dotze relleus independents, mostrant a partir del centre de l'arc, una ratapinyada als seus costats uns caps humans i figures de mitges boles totes desiguals. A l'absis hi ha un fris amb dents d'engranatge, fent de cornisa que l'aguanten dinou mènsules esculpides amb tres cares de personatges, un cap de bou, temes vegetals i geomètrics. Té també una finestra petita amb arquejada decorada amb diversos motius.
És un bon punt per a llegir-hi dos poemes molt realistes de Jordi Pere Cerdà que reflecteixen una Cerdanya i la seva gent que inevitablement han passat avall.
Dones de Llo
Dones de Llo,
suors negres de la terra
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.
Arrufides com
estorregalls de terra d'argila,
els ulls vius com d'esquirols,
més que no els llavis parlen i diuen
que pena és vida;
pintades de ferum d'ovella,
i el cansament al damunt,
que ve del feix sobreavançat de feines.
Tot surt del roc:
les cases, l'església, la gent.
Pits magres, punxes de sílex,
seques i dures espines de la llet.
Dones de Llo,
aqueixa nit curta de son
en la bravor de l'estiu ensuat,
refusa, dolorós, la pau del vostre cos.
Tan curta sembla la carícia de l'amor
per a vós, suors solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.
Les campanes de Llo
Enmig d'un campanar de pedra i cel,
lligant el roc motllat, a cada caire
dos arcs romànics col·loquen llur estel.
Les campanes de Llo ballen dins l'aire.
Niu de coloms, obert a tots els vents,
ignorant com s'abriva el briu de neu
que s'il·lumina en el resplendiment
d'aquells dos ulls esparracant el cel.
Penjades a la volta, les campanes
ballen com una fulla al nus d'un branc,
cop damunt la neu, volta en la muntanya,
adéus sus dels pins, i ara en l'espai blau.
Al braç torçat, lleuger, de ballarina,
frèvol i pur moviment dansarol,
suspeses iran, flor pesada i fina,
rosella roja al bes últim del sol.
I, tot i així, un cansament les crespa,
pesant al ventre i reclinant el cos;
un desmai trist els fa afluixar la testa
en l'espatlló, com l'ocell quan s'adorm.
Assegurant-se amb l'única innocència
d'aquella tarda, isolant el destí
de la labor del camp, amb paciència
com el qui tria el gra de l'infinit,
queden allà, damunt la façana
que algun boer congrià amb cel i sol,
enmig d'un tel de pedres, dues aranyes,
un punt d'ombra captant els raigs del sol.
Llo
Tens les cases pel pendís
com un ramadet d'ovelles,
mentre a dalt, enfiladís,
guaita el Coll de Finestrelles.
Ferestes Gorges de Llo
que el Segre al seu pas obria.
Capella al cim del turó:
Sant Feliu, feu-nos de guia.
Altres indrets de Llo: