Plaça Major

A una mare i a un amic

A una mare i a un amic (fragment)

A respirar me'n vaig los aires de muntanya
que refresquen l'esprit i calenten lo cor:
bàlsem no he conegut que calme mon dolor
com lo suau perfum dels pins de la Cerdanya.

Plau-me serres amunt anar pel Pirineu
fins allà a on fan niu les àligues potents,
a on se veuen clars dels rius los naixements,
a on l'escèptic fred llença son dubte i creu.

A on veig Canigó, Puigmal i Puigperic,
aquest fronterejant amb terra de gascons:
m'acuden tants records i tantes tradicions
la mirada estenent de l'un a l'altre pic!

I és que aquests alts cims casi iguals de nivell,
d'un cataclisme antic evidents testimonis,
si ocupen als infants amb sàbats i dimonis,
coses molt més formals diuen a jove i vell.

Té des del cap de Creus al Finisterre escrita
en crestes i faldars la vasta cordillera
de memorables fets sa història verdadera,
per honra del país i el poble que l'habita.

Mare, quan era noi, me parlàveu d'entrades
d'exèrcits enemics, de moros, de francesos:
lo fill vos escoltava amb los ullets encesos
de nostre llarg hivern en les llargues vetllades.