Pedró del Sant Crist

Autor: Narcís Oller i Moragas
Obra: Pilar Prim , 1906

La tortuosa costa que hi ha per a pujar al Pedró, salpicada de capelles de via-crucis, resultà bon xic pesada, sobretot per a la colossal Pomposa, que,  prop del cim, ja no podia més. Però, un cop dalt d'aquella miranda superba, quina impressió! Als  peus, la Cerdanya  entera, el  Mont-Lluís, la conca del Conflent, la vall del Capcir, fins les llunyanes  Corberes; i, al cap, sota un cel immens de blau puríssim, entre altres dues creus balderes, una imatge colossal de Jesucrist obrint misericordiós els braços als catalans d'Espanya i als de França com a fills d'una sola mare, que l'adoren també a una. El vent brunzia; la creu vibrava; la mirada piadosa de Jesús s'enlairava pels espais; un immens alè de pau, de germanor, s'estenia per la terra. Les dones  s'agenollaren; els homes van descobrir-se; i a la vídua Roig se li escapà una llàgrima; tothom orà.

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: Poesia completa (Edició i estudi de Valentí Soler) , 2005

Esquelles de Font-Romeu

Vingui el clar estiu, iré a Font-Romeu,
tot senzillament, per ésser poeta.
Hi mostra el Carlit ditades de neu,
hi canta una font vora la placeta.

Diré a l'ermità que em digui el lloguer
de quatre parets d'una cambra estreta,
que tingui al capçal l'aigua-senyader,
i com un ull de plata una finestreta.

I birbillejant sobre la blancor
un vell mirallet de cinta endaurada,
i per descansar un llit de pastor
amb llençols gruixuts i espessa flassada.

Mes ja truca l'alba al meu finestró,
sonant una esquella a la comalada.
Mira! El Cambre d'Ase és blau de blavor,
i avall la Cerdanya apar sepultada.

Sempre que a la font s'escau el vaquer,
para la mà al raig d'aigua saludable.
Uns mil rierols ragen pel glever,
i el silenci és tal que sembla un miracle.

Té la didalera el calze mullat.
El gerd vermelleja entre fils d'aranya,
i mon cor se'n puja en l'aire callat,
on sempre desclou l'alè de muntanya.