El bestiar el tancaven a cal Bep...
Autor:
Joan Obiols i Puigpinós
Obra:
Nits de taverna
, 1995
—...El bestiar el tancaven a cal Bep, l'hostal d'Escadarcs que no era pas el mateix que hi ha ara, sinó un altre que tenia uns corrals molt grans. Sempre hi havia gent, sobretot a la tardor i a l'hivern. L'hostalera era la Bepa. Tu, Jofre, que havies voltat per la Cerdanya, no n'havies sentit a parlar de cal Bep i de la Bepa?... Quina dona, la Bepa! Una vegada —això ho he sentit explicar, eh— diu que va parar un home a esmorzar a l'hostal i quan es va haver atipat ben tip, va preguntar a la Bepa quan hi havia, a peu, d'Escadarcs a Puigcerdà. L'hostalera diu que va fer com si hagués sentit ploure; el passant, cregut que la mestressa no l'havia sentit, li ho va tornar a preguntar, però ella va tornar a fer com si ho hagués dit a una post. El client no en va fer cas, va pagar el compte i va agafar el camí ral cap a la Vila, però encara no havia deixat les envistes de cal Bep que l'hostalera va sortir a la porta i li va cridar: "D'Escadarcs a Puigcerdà hi posareu cinc quarts llargs, bon home... Bé havia de veure com caminàveu per saber quant hi posaríeu... I si haguéssiu anat enterc?".
L'hostalera lluïa per la festa major. Aquell dia, la Bepa feia una tripa guisada que feia parar la gansa als estómacs. Cal Bep era una casa molt coneguda...
