Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Cerdanya va formar sempre un pagus o demarcació del bisbat d'Urgell. Talló, esmentat per alguns documents com el "pagus Tollonensis", encapçala la llista de parròquies de la Cerdanya, en l'acata de Consagració de la Seu d'Urgell datada el 839.
Construcció de pedra d'una sola nau amb volta de canó apuntat amb arcades laterals també apuntades, reforçada per uns arcs torals sostinguts per unes pilastres que coincideixen amb uns contraforts exteriors de secció circular. La capçalera està tancada per un absis semicircular amb ric aparell de petits carreus, decorat exteriorment amb arcuacions llombardes.
Tres elements patrimonials mobles formen part integrant de la declaració de monument històric. La Mare de Déu de Talló és una talla romànica policromada del segle XIII i restaurada al segle XIX. A l'interior hi ha el sepulcre de Raimon de Morer, ardiaca de Cerdanya, mort el 8 de desembre de 1307. Té una inscripció sobre pedra, amb un text llatí gravat en dues línies amb caràcters gòtics. Als costats, una mica a sota, dos cercles en relleu, amb un arbre de morera cadascun.
Hi ha dos fragments d'esteles. Un prové d'una estela rodona amb una creu en relleu, del segle XII o XIII. L'altre presenta un relleu amb un motiu d'arc gòtic trilobulat i el puny d'una espasa o potser una T. Aquestes esteles procedeixen del cementiri antic que estava al costat dret del camí d'entrada al porxo de l'església. Hi podem llegir el poema que Emili Foxonet va dedicar a la Mare de Déu.
A la Verge de Talló
«Déu però en cada instant és un pur comencar.»
Carles Riba
Rebel extraviat, em prosterno vençut,
o Verge de Talló, benaurada fontana;
i el remordiment meu, ja pesant i tossut,
com el desig subtil, dolorós s'esbatana.
Pels laberints, errant com vaixell en deriva,
he seguit de les nits els rastres de la por,
i, las, m'he desvetllat, amollit d'estupor,
mirant d'un ull mig cluc la inconeguda riba.
De taverna en taverna he begut l'amarguesa
del vi sofisticat, del qual l'embriaguesa
topa, de l'esperit, la flonja certitud
límit, on es complau la trista lassitud.
Ja el braç feixuc, remunta el corrent d'aventura
on sobreneden greus les ànimes i els cors;
als esculls de la vida he perdut els amors,
la fe, fuig al galop de la cavalcadura.
Se'n va la veritat en sa deficiència,
diuen que s'ha dormida al més pregon del pou;
i junyit a l'orgull, com a l'arada el bou,
sense joia he solcat el llibre de ciència.
La barca del pecat em deixa dins el fang,
i em recull, de la nit, la laca protectora;
em lava ja l'esguard de la santa pastora,
i del meu cor amarg es decanta la sang.
O Verge de Talló, benaurada fontana
dels meus remordiments, engloteix la pontana
i deu-me la teva aigua, on palpita suau
el perdó dels pecats i l'angèlica pau.
Altres indrets de Bellver de Cerdanya: