Del pont sobre el Segre estant

Autor: Joan Alavedra i Segurañas
Obra: El fet del dia d'ahir i d'avui , 1970

Un cop a Bellver, seguint el camí de roures de fulla rossa, baixem cap al riu. Entre els pollancs esvelts, mirem l'aigua. Les truites, en aquest temps estan amagades pels forats, i s'alimenten de les larves i de les papes del fons. Al matí encara no pugen perquè les aigües són fredes. Només quan la bonança entebiona el corrent s'aventuren a flor d'aigua per caçar algun mosquit. La pesca, doncs, encara no ha començat. Ni la caça. Quan els blats siguin alts, arribaran les guatlles.

–Vénen de l'Àfrica –em diu un pagès–; si es cansen travessant la mar, reposen sobre l'aigua ajagudes de costat amb una ala enlaire per no mullar-la. Un cop reposades tornen a emprendre el vol. Arriben magres i cansades.  Al cap de pocs dies, però, ja estan refetes i fan les llocades pels blats. Quan hem segat, comença la cacera, que s'obre el quinze d'agost. De primer només de les guatlles. Més tard, de la llebre, de la perdiu, del senglar i, només durant un mes, de l'isard, dalt de les muntanyes.

Autor: Emili Foxonet
Obra: Itinerari espiritual , 1968

Bellver de Cerdanya

L'oreneta blanca i negra
cus l'estiu sobre teulats
que llisquen a dors de Segre
com frecs de peixos alats.

Lleu, el campanar cimeja
el penyal, i del niell
l'església bella salmeja
d'or empolsa com joiell.

Corre encara la muralla
a mig pendent del turó,
espantall de la baralla
al reialme d'Aragó.

Com cèrcols d'ulls a l'espia
pugen cases en graons,
i del baix, al cim l'espiga
es dibuixa com un con.

Bel'veure, talaia antiga
de la vall Segre i d'Urgell,
dic i castellet que abriga
barres d'or i de vermell,

deis reis d'Aragó que alçaren
set segles fa miradors
d'on els avis vigilaren;
del país defenedors.

A l'hora, res més no brolla
cor endins de la ciutat,
sols l'estiuejant s'acolla
per gaudir de sa beutat.

Salut, benestant Cerdanya,
tu que ens dónes aigua i cel,
i ta plana, i ta muntanya,
on corre el sol en raigs de mel;

les meravelles que s'amaguen
als replecs dels teus turons,
l'aire on els dolors s'apaguen,
on creix la salut a borrons.

Deu sublim de poesia,
guarda ta gran simplicitat,
ta bellesa, ta cortesia,
Cerdanya, dins la dignitat.