Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest estany està situat entre el Carlit i el coll Puimorens, les seves aigües donen origen al riu Aravó o Querol. Té una superfície de 84 hectàrees, una fondària màxima de 53,7 m. i emmagatzema 20 milions de metres cúbics d'aigua essent considerat el de més volum d'aigua de la vessant nord del Pirineu cosa que en propicià l'explotació hidroelèctrica.
Des de qualsevol punt que domini l'estant podem efectuar diverses lectures que hi són lligades. La primera pot ser un poema d'Ignasi Soler i Escofet (Barcelona, 1869-1918) que recrea les fantasies populars sobre les fades de l'estany; la segona un fragment en què Francesc Maspons i Anglassell en descriu les característiques mansoies; la tercera una rondalla de les recreades per Joan Amades a partir de tradició popular i, finalment, una breu descripció de Santasusagna de com es donen la cara els dos cims més alts de la Cerdanya amb el testimoni de les aigües de l'estany de Lanós, ens parla de la grandiositat i les soledats d'aquests d'aquells rodals.
Sota nostre teníem l'estesa d'aigües de l'estany de Lanós, que, contra, el que s'esdevé amb la resta dels pirinencs, és un estany trist. És mal tallat, de forma estrangulada pel mig, en el lloc en què l'amplitud li podria donar gràcia. Les seves vores són desiguals i gairebé ermes. Per arribar-hi cal travessar un indret que ha merescut el nom de desert. El contrast amb les grandiositats de Carlit l'acaba de fer inexplicable. Si no fos pel seu cascadeig, que, tot i essent curt i de poca altura, l'anima una mica, semblaria un llac mort. El seu fill, un dels braços que formen el Querol, és més alegre; sap jugar amb l'aigua i fa pujar la vegetació.
A estones seguint-lo i altres deixant-lo, ell fou com el camí que ens tornà de nou a la plana de Cerdanya; al vespre del segon dia érem a Puigcerdà.
Es troba al fons de les aigües de l'estany del mateix nom, al peu del Carlit. Està encantada; hi viuen fades i éssers femenins d'una bellesa sense parió i d'extraordinària gràcia, que sostenen terribles lluites amb les bruixes i els diables de Balatx, dels quals són grans enemigues. Fan tan bé com poden i desbaraten les malifetes d'aquells. En nits determinades, a més d'altres, les de Sant Joan i de Nadal, es veu sortir de l'estany una gran claror, se senten grans cantúries i músiques, seguides de riallades, dring de copes i remor de plats, com si s'hi celebressin grans festes i orgies. És perillós en nits així de voltar per les vores de l'estany, car hom corre el perill de quedar encantat i ésser xuclat i absorbit per les aigües i anar a parar al fons a viure a la ciutat encantada, sense que mai més en pugui sortir. Perillen més d'encantament els homes que les dones, i cada vegada que se'n perd un, en el fons se senten grans riallades. No s'explica el com ni el perquè de l'existència d'aquesta ciutat sublacustre.
L'estany de Lanós enguany conté molta aigua. Cal travessar la seva part inferior en barca. El gos del pescaire, que ens segueix, cerca debades les passeres que hi ha al desembocador, prop de la cabana; al capdavall, s'ha de decidir a mullar-se les potes.
Estem, de seguida, voltats de roquisser. El paisatge s'agrisa en aclaparadora sensació de desert. Enfront es dreça el Carlit; si hom es gira, el Puigpedrós, ens sotja. Els dos pics estan, cara a cara, en muda contemplació l'un de l'altre.
Altres indrets de Angostrina i Vilanova de les Escaldes: