Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Dijous Sant quan es representa la Dansa de la Mort, els balladors desfilen pels carrers més estrets del poble (carrer del Nord, del Migdia...) on tot és absolutament a les fosques llevat de les closques de cargol fixades amb fang a les parets, que tenen un ble amb oli i que s'encenen en el moment de passar la processó. Un poema sobre aquesta tradició de Maria Perpinyà ens hi pot servir de lectura.
Dansa de la Mort a Verges
El contrapàs de la Mort
pel laberint més retort
oscil·la,
enmig de torres i murs
sense espiells ni defenses.
Somortes flautes, llaüts,
veus d'orgue, ritmes perduts,
s'encreuen,
com un daurat llampegueig
entre escorrims de la pluja.
Vaivé de formes llisquents
en blanc i en negre... Silents
es gronxen,
prop del roser envellutat
i els cards de flor sumptuosa.
Els falciots sens remor,
pels arcs d'antiga esplendor,
dibuixen
grinyols en el parallamps
i en la cançó de la sínia.
I avança que avançaràs,
la Mort en son contrapàs
d'angoixa,
teixit de sons i penons
en un vaivé que no para.
Altres indrets de Verges: