Interior de l'ermita

Coordenades: 42.058078, 3.134378

Les voltes i les parets de la nau central i presbiteri de l'ermita estan decorades amb frescos atribuïts als figuerencs Fernando Segovia i Joan Tàpies i executats el 1726. L'altar major és un dels exponents barrocs més significatius de tot el municipi que es conserven, juntament amb la talla de la Verge amb el Nen de de Santa Maria del Mar. L'esculpit del retaule major, atribuït a Joan Torras, fou finalitzat el 1702. Aquest és un tríptic poligonal de dos pisos i àtic que representa diverses escenes de l'hagiografia de Santa Caterina. La imatge central fou aprofitada l'escultura gòtica del retaule anterior d'aquest estil, desapareguda durant la primera meitat del segle XX. La decoració mostra diversos ornaments vegetals i alguns caps d'àngels. El daurat fou posterior (1724) fet per Fèlix Pi de Sant Andreu de Llavaneres.

A l'església, s'hi accedeix tant des de l'entrada de la façana principal com des de l'escala que, a la banda esquerra de la sala, hi baixa i confronta amb la que dóna accés al campanar. Hi podem llegar dos fragments de Solitud, de Víctor Català. El primer, molt a l'inici de la novel·la tracta de quan, netejant la imatge de Sant Ponç, que en la ficció substitueix la de Santa Caterina, l'hi descobreix una sèrie d'atributs que li són desagradables i faran que la imatge li sigui desagradable. Segons Gabriel Ferrater, l'associació de la bossa de tabac d'en Maties o el peu flàccid de la imatge del sant formen part d'un joc de simbologia sexual enormememnt travada i coherent. De fet, formen un joc d'oposicions entre símbols d'impotència sexual, els tous i esmorteïts, i els objectes durs, aguts, tallants, de la virilitat agressiva. Com la que practica l'Ànima en el segon text, que correspon al moment en què viola la protagonista davant la presencia del sant.