Davant de l'ermita de Santa Caterina

Coordenades: 42.058048, 3.134210

Segons la tradició l'ermita de Santa Caterina fou construïda a les darreries del segle XIV per tres monjos provinents del monestir de Montserrat, a causa del Cisme d'Occident. L'edifici fou iniciat en un estil gòtic tardà bo i alternant-lo amb modificacions barroques. Va ser l'indret triat per Caterina Albert, Víctor Català, on situar l'acció de Solitud, un dels cims de la narrativa catalana contemporània.

El 1893, el temple es trobava en estat de ruïna i filantrop Pere Coll, veí de Torroella, pagà unes obres de remodelació que culminaren el 1915. La façana, gairebé quadrada, cenyida a mà esquerra pel campanar, té el portal central que dóna accés a l'ermita  amb una finestra a banda i banda. Les del pis superior centrades per un balcó pertanyen a les diferents dependències de l'hospederia dels ermitans.

Situats a l'esplanada del davant, on se celebren encara els aplecs, podem llegir diferents fragments de Solitud, de Víctor Català: el que descriu la situació geográfica de l'ermita; el de l'aparició per primera vegada de la figura furtiva de l'Ànima; l'escena de quan aquest descobreix Mila dormint i mostrant l'opulència del seu cos a la vista de depredador; la vivència de l'aplec amb la presència del Baldiret, el fill desitjat, i ella desbordada per les demandes dels pelegrins; i, finalment, la important presència de les cloves dels cargols bovers, plenes d'oli, fent lluminàries a la façana de l'ermita, garlandes confegides per Gaietà, el pastor i el nen.