Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell de Púbol està situat a la zona més enlairada del nucli de la Pera, juntament amb l'església. És format per diversos cossos disposats a l'entorn d'un pati, que conserven gran part de les estructures i elements originals de l'època gòtico-renaixentista. L'estructura bàsica de l'edifici actual, de tres plantes articulades a partir d'un pati central alt i estret, cal situar-la durant el període de màxima esplendor de la baronia de Púbol: segona meitat del segle XIV i principis del XV.
D'ençà 1996, és la seu de la casa-museu Castell Gala Dalí de Púbol. A l'interior es poden veure les pintures i els dibuixos que Dalí va regalar a Gala per exposar al castell, a més de les escultures d'elefants de llargues potes que decoren el jardí, la piscina amb busts de Richard Wagner, una col·lecció de vestits d'alta costura de Gala, i el mobiliari i els nombrosos objectes amb què van decorar el castell, així com el mausoleu de Gala. Dos fragments de Les seduccions de Júlia, de Màrius Carol, amb tota mena de detalls, ens obriran les portes de la visita que hi fa la protagonista.
Van entrar al casalot i, com que el temps corria de pressa, van decidir fer un recorregut ràpid per la mansió,. A la Júlia, l'entrada li va semblar poc daliniana, amb una tartana centenària que degué fer el trajecte a la Bisbal o a Figueres, però Pitxot li va fer veure un primer element incorporat per l'home de Portlligat: l'estàtua d'un efeb que recorda vagament el David de Miquel Àngel, situada sobre el pou que servia de cisterna de la casa. Des d'allà, és possible accedir a les cavallerisses, on l'únic èquid que hi ha és dissecat. «El cavall blanc va pertànyer a l'empresari taurí Pedro Balañá i va ser un regal de Dalí a Gala, que es presentà públicament a l'habitació de la parella de l'hotel Ritz, decorat amb imatges religioses. Alguna vegada s'ha escrit que va servir de model per al retrat eqüestre de la néta de Franco, però la veritat és que ella s'havia fotografiat a Peralada sobre un exemplar viu i, segurament, aquesta va ser la imatge que utilitzà Dalí.» Haurien passat de llarg el garatge; però, en explicar Pitxot que allà hi havia un dels Cadillac del pintor, la Júlia va demanar veure'l. Era un automòbil blau, amb matrícula monegasca; el mateix que va servir de furgó mortuori per traslladar Gala, embolicada en un llençol, des de Portlligat fins al seu castell de Púbol, en un viatge que la Júlia considera tan al·lucinant que no l'hauria pogut imaginar ni el mateix Alfred Hitchcock, bon amic de Dalí, amb qui col·laborà a Recorda. Però Pitxot va dir-li que l'últim viatge del cotxe va ser després de l'incendi de la fortalesa, quan Dalí va preferir anar amb el seu Cadillac a anar amb ambulància, per ingressar en una clínica de Barcelona on el van atendre de les ferides produïdes pel foc. «Abans va voler passar pel museu per contemplar personalment unes reformes que havia encarregat», li va explicar Pitxot.
Un cop dalt de l'escalinata de pedra, van iniciar el recorregut per la mansió, començant por la Sala dels Escuts, que s'anomena així per les referències heràldiques de les parets, tot i que el més interessant són les dues intervencions de Dalí: una engandalla al sostre i una porta no menys falsa. La Júlia li va preguntar per un tron daurat, situat sota l'escut del marquesat de Dalí, i Pitxot li va explicar que era l'adaptació d'una antiga cadira que va modificar per rebre els periodistes el 1984, després d'un llarg període de silenci. Al respatller hi va pintar la sortida del sol en una plana. Des d'aquesta sala s'accedeix a les habitacions de la Gala, la qual cosa es pot endevinar perfectament perquè sobre la porta hi ha un retrat de la tàrtara de Cadaqués. La sala del piano inclou diversos sofàs vermells i una tauleta de vidre cilíndrica amb pergamins de Dalí, a través de la qual es pot veure el cavall blanc del pis inferior. I un paisatge on l'artista va representar el camí de Púbol, amb Gala ascendint bíblicament cap al cel i on apareixen, entre núvols, les cúpules d'una església ortodoxa russa, segurament una referència al seu Kazan natal, segons una creença de Pitxot.
He llegit que vostè va ser una de les deu persones que va ser a l'enterrament de Gala. A Dalí, ¿tant el va afectar la seva mort com perquè es tanqués en ell mateix i el Dalí públic pràcticament desaparegués als ulls de la humanitat?
—Gala va ser enterrada a les sis de la tarda del 10 de juny de 1982, en una tomba situada a les cavallerisses del castell de Púbol, que volia ser una rèplica de la d'Anna de Bretanya. Dalí no va assistir a la cerimònia i no va baixar a la cripta fins dues hores més tard, on va plorar desconsoladament, davant la mirada dels pocs que havíem acudit a acomiadar la seva musa. El mestre no havia volgut saber mai res de morts, abominava els cementiris. Però una setmana després, a mitjanit, va tornar a baixar els graons que arribaven fins a l'estanca on reposava Gala. Allà, agafat a les reixes que impedien l'accés al mausoleu, el van trobar les infermeres, alertades pols sorolls de la nit. Dalí estava destrossat, plorant i sospirant desconsoladament. Era com si hagués pres consciència que amb ella moria una part importantíssima d'ell mateix, en quedar-se sense la còmplice directa del seu món real i del surreal. El mestre passaria dos anys al castell de Púbol, un lloc que li era estrany perquè, malgrat ser el seu regal a Gala, cada vegada que el volia trepitjar havia de demanar autorització per escrit, segons un estrany pacte subscrit per la parella. Sempre he pensat que ell va voler recloure's en aquell casalot medieval perquè a cada racó hi era ella, i perquè totes les seves cambres havien estat decorades segons el seu gust i el seu desig.
—Però no tan sols es va tancar, sinó que es va amagar del món i va convertir el castell de Púbol en una fortalesa infranquejable per a periodistes, polítics, amics... per a tota aquella cort fascinada pel seu catàleg de bogeries, que sabia que sempre podia trobar un titular, una fotografia, un acudit.