Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta platja formada per dunes i pins té una llargada de més de 3,5 km i unes magnífiques vistes sobre les Illes Medes. Es troba dividida entre dos sectors. La part nord està a tocar ell camp de golf Platja de Pals, el més antic de la Costa Brava i a l'altre costat, el sud, llinda amb Begur. Aquesta divisió no s'entendria sense explicar que, durant dècades a la postguerra, Radio Liberty, una base americana finançada per la CIA que retransmetia propaganda democràtica els països comunistes del est d'Europa, va presidir i migpartir la platja. Va suspendre definitivament les seves emissions el 2001 i el 2006 les altes antenes van ser enderrocades. Dos textos de Pla ens poden servir de lectura en qualsevol punt de la dilatada platja.
Des del racó de llevant de Sa Riera a Punta Espinuda hi ha molt poca distància. Els accidents geogràfics i geològics d'aquest litoral són Sa Pirolta, la Mata Socarrada, el Caganer del Duc, Sa Roca Negra i l'illa Roja. Sobre aquesta gran massa rocosa que toca amb la platja de Pals, el senyor Coll i Llac es va fer construir fa anys un xalet amb una terrassa practicada als quatre vents i, tocant a la casa, s'hi va fer construir una capella. Aquesta propietat està comunicada amb Begur per una carretera d'iniciativa popular, que empalma pel convent antic a la de Begur-Sa Riera i amb l'interior per la carretera de Pals a la platja del mateix nom. Des de l'emplaçament de la casa, magnífic panorama sobre la platja de Pals, el pla de Torroella, les muntanyes de Montgrí — gris-perla-rosades—, les Medes i el Pirineu. El pla de Torroella, fèrtil, feraç, elegant, adormit sobre la boirina que flota sobre el Ter o — en dies clars — dibuixat en una llum de cristall, d'una claredat divina, és de contemplació reposada i serena.
A Punta Espinuda s'inicia la platja de Pals, que, en aquesta Guia, forma part de l'itinerari següent.
La platja és baixa i de profunditats diverses que són d'assenyalament incert. Excepte els dies de gran calma—i encara! — l'atracament a la platja és difícil i perillós: s'ha d'ésser molt pràctic del país per a desembarcar-hi sense conseqüències desagradables. En el curs de tota la seva extensió submarina es produeixen per la força dels corrents i dels temporals bancs de sorra que són anomenats secs, bancs que varien de forma, d'altura i de posició segons les ressaques, els vents i els corrents. Hi ha un senyal gairebé infal·lible per a fixar la presència d'un d'aquests bancs: sempre que a la platja s'observa que la sorra fa una punta sobre el mar, i es dibuixa, per tant, un petit engolfament, es que davant hi ha un banc submarí.
Les cartes marines donen profunditats fixes; no cal dir que aquesta precisió és purament il·lusòria i que cada any les xifres de sondatge, si tinguéssim propensió a l'exactitud, s'haurien de revisar. Per això és aconsellable — els dies de boira és absolutament indispensable — de passar al llarg de la platja i donar aigua a l'embarcació per a evitar els rompents i els encallaments. De totes maneres, la platja de Pals — i, al golf de Roses, li passa el mateix — no té profunditats fortes, i això explica per què el mar en aquests paratges s'infla desmesuradament.
Altres indrets de Pals: