Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El mas originari amb el nom de Cava, datava de 1482, al segle XVI i XVII s'hi feren obres d'ampliació com la torre de defensa contra els pirates. Quan el 1928, el pintor Josep Maria Sert es casà amb la princesa georgiana Roussy Mdivani el van descobrir, se'n va enamorar i el comprà, rebatejant-lo amb el nom de mas Juny. Fins que se'l vengué el 1940 a Albert Puig Palau, per al mas passaren figures de primera línia tal com documenta un dels textos de Xavier Moret que proposem llegir tenint-lo a la vista. L'altra text evidencià com Sert se l'estimava tal com va certificar Josep Pla el darrer que va acompanyar el pintor per acomiadar-se'n. A partir de 1940 també el freqüentaren celebritats, sobretot del món de l'espectacle i, el 1956, s'hi rodà "The Spanish Gardener", basada en la novel·la del mateix títol d'A. J. Cronin, dirigida per protagonitzada per Dick Bogarde.
Josep Maria Sert (Barcelona, 1876-1945), quart fill d'una família enriquida amb el tèxtil, va aprendre a pintar al taller d'Alexandre de Riquer i feia uns murals recarregats, barrocs, de tons daurats i foscos, que el van fer famós arreu del món a la primera meitat del segle XX. Entre altres murals, va fer els de l'hotel Waldorf Astoria de Nova York, els de la Societat de Nacions de Ginebra i els de la catedral de Vic. Segons la biografia que signa Francisco de Sert, «Sert opinava que un bon client només havia de tenir tres qualitats: ser ric, ser ric i ser ric; això i moltes coses més va ensenyar Sert al seu deixeble avantatjat, Salvador Dalí».
Influït per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, Sert se'n va anar a viure a París el 1899, on es va obrir pas en el món de 1'art i es va fer amic d'escriptors com ara Colette, Cocteau i Paul Valéry. La seva simpatia i el seu caràcter fogós el van fer entrar en un ambient cosmopolita que l'envoltaria al llarg de tota la vida. Casat en primeres núpcies, el 1920, amb la mítica Misia Godebska, una exiliada russa admirada per Toulouse Lautrec, Renoir, Coco Chanel, Marcel Proust i Paul Morand, se'n va divorciar el 1925 i es va casar, tres anys després, amb la princesa georgiana Roussy Mdivani. Sert tenia 52 anys i Roussy, 23.
El casament amb Roussy va coincidir amb el descobriment de la platja del Castell per part de Sert. Enamorat d'aquest racó de la Costa Brava, va dedicar el que havia cobrat dels murals del Waldorf Astoria de Nova York, el 1929, a la compra d'un antic mas que hi havia prop de la platja —el mas Cama, que va rebatejar com a mas Juny— i un centenar d'hectàrees que regalaria a la seva jove esposa.
El nebot del pintor, l'aleshores jove arquitecte Josep Lluis Sert (1902-1983), es va encarregar de reformar el mas, que tenia una torre de defensa adossada, per convertir-lo en residència adaptada als gustos cosmopolites del pintor i la princesa. Un cop inaugurat, Sert hi va rebre, durant els cinc anys que hi va residir, nombrosos convidats.
«El mas Juny esdevingué la casa més fastuosa del país», escriu Pla. «La burgesieta del rodal s'hagué de rendir a l'evidència. No solament quedà demostrat que una casa de pagès es pot convertir en una cosa bastant potable, sinó que la generositat quedà palesada reiteradament. Quan circulà la notícia que les conferències telefòniques amb els Estats Units tingudes al mas Juny estant en el curs del mes d'agost del 1935 havien costat 30.000 pessetes (de les bones), Sert quedà investit d'una de les més voluminoses personalitats del litoral empordanès.»
Entre els personatges famosos que van passar pel mas Juny entre el 1930 i el 1935 hi ha Marlene Dietrich, Rene Clair, Luchino Visconti, Coco Chanel, Paul Morand, Drieu de la Rochelle, Salvador de Madariaga, Anthony Edén, Francesc Macià, Francesc Cambó, Josep Pla, Miquel Utrillo i Salvador Dalí. Aquest últim, que estava fascinat per Sert, va arribar al mas Juny acompanyat de la seva parella, Gala, tot just separada de Paul Éluard. Al seu llibre Vida secreta, escriu: «Al mas Juny hi anava a parar tota la colla que coneixia de París i allí, cap al final de l'estiu, es visqueren els últims dies feliços i alhora de qualitat intel·ligent.»
Sert va condicionar les casetes de les roques, al final de la platja del Castell, on es va fer un estudi de 286 metres quadrats. Al mas Juny es vivia la vida a fons, s'hi practicava l'amor lliure i, segons es deia, hi corrien l'alcohol i la droga sense mesura. Pla ho expressa així: «Quan el mas Juny esdevingué un melting-pot de polítics, vedettes, diplomàtics, homes de negocis, aventurers, exclients i possibles clients, de diverses nacionalitats, races i llengües, s'hi produí un delirant galimaties lingüístic, de manera que puc dir, perquè ho he viscut, que jo he vist néixer, a la Costa Brava, el guirigall de les llengües, sota el patrocini de Josep Maria Sert.»
Josep Pla, que va acompanyar Sert en el seu últim dia al mas Juny, ha descrit a la perfecció aquell trist moment:
«El terrible accident automobilístic del passadís d'Albons, en el qual morí un príncep Mdivani i quedà greument ferida la senyora Von Thyssen, que l'acompanyava; 1'escàndol de premsa que aquest fet ocasionà; la repercussió que tingué sobre la senyora Sert, que no fou mai més altra i es morí com una flor deshidratada; els esdeveniments polítics que seguiren aquests fets... tot plegat ens féu perdre un dels homes que estimaren aquest país i que contribuí com ningú a valorar-lo. Ja venut el mas Juny, a Jordi, Isabel i Albert Puig Palau, vaig ésser, em sembla, l'únic acompanyant de Sert el dia que vingué a acomiadar-se de la seva propietat. Fou un dia d'una tristesa pesada. Sert quedà, amb llàgrimes als ulls, astorat davant el paisatge que, perquè l'havia fet habitable, havia contribuït a crear.
«—La llum d'aquest país!... —em deia contemplant amb una mirada humida i trèmula la tarda de primavera reflectida en les pedres de les velles torres daurades de les masies que tant havia estimat.
«Arribà un moment que ja no pogué més i m'agafà un braç.
«—Anem, anem! —digué—. Hem de marxar. És trist, però hem de marxar. Jo sóc com el jueu errant...
«I se n'anà.»
Josep Maria Sert va morir a Barcelona tres anys després, el 27 de novembre del 1945. Va ser enterrat, tal com desitjava, al claustre de la catedral de Vic.
Altres indrets de Palamós: