Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest monument, situat en la plaça Josep Pla, va ser inaugurat el 1984. El conjunt escultòric dissenyat per l'artista mataroní Manuel Cusachs, una mola de 18 tones de granit i marbre amb bust de l'escriptor i sirena al·legòrica en bronze. L'eix central del monument és un bloc de pedra granítica de 3,20 metres de llarg per 2 d'alt i d'ample. La cara est, amb la pedra nua tot identificant la solitud de l'escriptor, té al davant una columna amb capitell de granet rosat al cim de la qual se sosté el bust de Pla fos al bronze obra de Manuel Cusachs. Les altres cares contenen fragments seleccionats de la seva obra gravats en plafons ceràmics de gres, tot procurant interpretar aspectes de la seva personalitat: el narrador, l'empordanès, el nacionalista, el filòsof, el contemplatiu, el conservador o el romàntic. A la cara nord, un plafó de metall reprodeix per incisió la caligrafia de Pla ampliada, amb un text que descriu les oliveres, com a simbol de l'arbre eminentment empordanès, l'arbre de minerva i de la pau. Al costal mateix del bust de Josep Pla s'hi representa la imatge clàssica de l'escriptor treballant sota la campana del mas. Al cim de tot, una figura femenina, obra també de Cusachs ofereix a l'escriptor els símbols de la llibertat, la llum i el mar representats en un vaixell, i en la llibertat dels cabells de la noia.
Al davant del monument podem llegir, evidentment textos de Pla al·ludits en els plafons ceràmics, però sobretot hi escau la lectura d'una mena de diàleg/monòleg que Josep Maria Castellet, un dels pioners estudiosos de l'obra planiana, va establir amb la figura de l'escriptor repassant totes les seves contradiccions, en la condició més humana.
Sembla com si vostè, en fer al·lusió als altres «eslògans» de la Revolució Francesa, volgués fer-me caure en algun parany o en una contradicció. És pràcticament segur que les meves contradiccions són abundants. També vostè ha estat un home contradictori i, com que ha escrit molt, les seves són mes visibles. Vostè mateix en fa conyeta en un dels seus llibres, en transcriure una conversa amb Solervicens: «Soler —li va dir—, nosaltres som conservadors...» «Exacte. Les revolucions ens treuen de polleguera. Som conservadors i, a més a més, som pobres...» «¿Seríeu capaç de resoldre aquesta contradicció? No crec que sigui possible ni utilitzant la dialèctica de Hegel...» «Perdó! Encara heu oblidat un element. La situació és aquesta: som conservadors, som pobres i tenim una gana que esparvera...» «Terrible situació! ¿Considereu que es possible compaginar aquests contrasentits?» «Difícil, endimoniadament difícil! De vegades, fa l'efecte que la providència ens tempta...»
Tanmateix, les seves contradiccions són, ideològicament, reductibles a una: la de ser un conservador alhora liberal i reaccionari. Liberal, perquè ha tingut una vasta cultura i coneix el sentit de la pluralitat i la complexitat: sense llibertat no hi ha cultura, sinó esquematisme, maniqueisme, dogmatisme, de la mena que sigui. Tanmateix, vostè ha estat un reaccionari considerable: el conservadorisme l'ha portat a prendre posicions polítiques amb els anomenats conservadors del país, és a dir, amb la dreta, la qual ha estat carca i primitiva, espantadissa però, conscient del seu poder, bèstia i brutal en les seves reaccions. No hi ha gaire més a dir sobre aquest fet, excepte que a Espanya, el 1936, es va produir una situació —més tard ajudada pels esdeveniments internacionals— summament complexa i estúpida. A vostè l'empaitava un grup d'incontrolats. Va haver de marxar de Catalunya i, després d'una temporada a Itàlia, va acabar al Sant Sebastià franquista, refugi de catalans. El meu pare, que no era perseguit per ningú però que va ser mobilitzat pels republicans, va tenir por, va fugir cap a Londres i va acabar també a Sant Sebastià —i jo amb ell. Què hi vam fer, allí? ¿Entrenar-nos per a una de les etapes més sinistres de la història d'Espanya? Jo no era ningú ni sabia res de res. Vostè ho va entendre en tornar a Catalunya: va plegar veles i se'n va anar a casa seva, al Mas, a l'Empordà. No tothom va poder, saber o voler fer-ho. Tanmateix, si ho va poder fer és perquè no era tan pobre com apareix a la conversa amb Solervicens. Contradiccions...
Altres indrets de Palafrugell: