Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La terrassa de l'ermita de Sant Sebastià ofereix un dels panorames més vastos de tota la costa al sud de Begur. A una alçada de vora 200 metres del nivell del mar, sobre uns penya-segats en caiguda vertical el camp de visió abraça des del cap dels Frares, per la banda nord, fins al cap Roig i les illes Formigues per la sud. És davant d'aquest panorama únic que escau llegir dos fragments d'El quadern gris, de Josep Pla que recreen els moments de contemplació de la mar i el paisatge d'aquesta balconada excepcional estant.
A l'ermita, la solitud és completa. Davant de Calella, els bots —cloves de nou— pesquen els calamarsos. Vénen dos bergantins de l'horitzó d'Itàlia, en popa amb el gregalet. Sota de la terrassa de l'ermita, la mar és de color violeta. En la mar de Tamariu, molt fora, un altre veler va de la volta de fora. Sobre el cap de Begur, una parella del bou navega lentament. Un vapor alterós i buit, que passa molt aterrat, escup aigua per la borda, a glopades, intermitentment: sembla un gos que lladra. L'aigua de l'horitzó agafa un color morat; la de la faixa de terra s'enfosqueix. Caminem pels voltants de l'ermita, badocs i suspesos. La tarda sembla separada, abstreta del temps —una mera creació de l'esperit. Si jo pogués imaginar, crear un altre món, imaginaria aquest món mateix.
Retornem cap al tard. La carretera es pobla d'ombres de caçadors i de boletaires; se sent el fresseig de les converses de la gent invisible. Al pont d'En Casaca penso en la granota que hi cantava a l'estiu. La tarda es dissol en fums i una boira com un tel subtil, que flota, vaporós, arran de terra. El cel és claríssim, i el foc de les estrelles, metàl·lic i fred.
Santa Llúcia. Aplec tradicional a l'ermita de Sant Sebastià. Hi pujo a la tarda. Molta gent. Tartanes i carros —amb tenda— dels pagesos. Crits i fressa a la muntanya. Sota d'un pi veig dos enamorats que es donen la maneta. Amb l'altra mà, ell es refila el bigoti; ella mira, amb la vista baixa, a terra.
A primera hora ha fet un temps plàcid i lluminós. Es veu el Canigó, gelat i metàl·lic. El pla de Palafrugell ajagut en una calma estàtica. Els primers termes dibuixats com una miniatura. Les sardanes, que toquen a ple aire, se les emporta la volta del cel. A mitja tarda s'inicia un crepuscle llarg d'una carnació de suc de taronja. Al cel hi ha unes aigües suaus —verds esblaimats, blaus prims i puerils. A ponent hi ha una resplendor de color de rajol incandescent. El contrallum regalima en els vidres de l'ermita. A través de les reixes de les finestres, aquesta llum dóna a l'edifici un aire de cenobi malenconiós i abandonat. De la terrassa estant es veu un mar blavenc immòbil —la calma de la fatiga inútil. Molts vaixells aturats, sense vent. Embarcar-m'hi, quina delícia no seria...
Altres indrets de Palafrugell: