Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A mà dreta de la cala d'Aigua Xellida, darrera uns penyals hi ha una caleta més petita i recollida, gairebé invisible de la cal estant. Allí hi trobarem la font d'en Pla que l'Hermós va dedicar a la família de l'escriptor, tal com relata aquest en un dels tres fragment que proposem llegir-hi. Va ser restaura el 1995 per l'Agrupació Excursionista de de Palafrugell que, dos anys després, conjuntament amb la Fundació Josep Pla va fixar-hi una placa de granit que reprodueix el text que Pla, en record i honor a l'Hermós, hauria volgut fixar en una pedra.
El pare és un gran enamorat d'Aigua Xellida. Un enamorat fins a l'entendriment. Asseguts a la sorra de la minúscula platja, sentint caure l'aigua de la canya de la font, davant de la mar en calma i com adormida, en la solitud llunyana del país, ens diu, amb un aire una mica sentenciós, que la costa —i concretament Aigua Xellida— té un avenir que no podem a penes sospitar. El sol cau sobre els basalts dels Bufadors i fa una taca incendiada que fascina.
El meu germà es descalça i cull unes garotes en els niells immediats —garotes que mengem, obertes amb una pedra, amb una llesca de pa i una mica de vi. Exquisides.
Un viatge frustrat (fragment)
Li vaig prometre que, si es moria abans que jo, posaria una pedra a Aigua-xellida per recordar la seva estada en aquelles solituds, entre l'errabunda escuma de la mar i el perfum deliciós dels pins. Aquesta pedra contindrà una inscripció exigida per la seva tendra dolçor i la seva ferotgia. Serà una pedra de granit i les lletres tindran una rústica cal·ligrafia.
ENTRE1917 I...
VISQUÉ EN AQUESTES SOLITUDS, ALLUNYAT DELS HOMES I DE LES DONES, SEBASTIÀ PUIG, CONEGUT PER HERMÓS, ANALFABET, HOME FELIÇ, HOSPITALARI, PESCADOR, MARINER, CAÇADOR,
GRAN CUINER.
TUQUE PASSES HAS DE SABER
QUE SI NO HA TORNAT ÉS PERQUÈ NO HA POGUT.
O PERQUÈ L'HAN ENGANYAT COM UN XINO.
Aquest epitafi no té pas la serenitat de la pètria cal·ligrafia romana, ni crec que esdevingui una inscripció famosa. És el fruit del meu agraïment modest i dels sentiments que m'inspira l'amic i company de tantes aventures. Serà simplement un petit tribut al record de les nits de fosca i de lluna que passàrem plegats per les aigües d'aquest litoral i de les quatre o cinc mil sardines fresquíssimes a la brasa que menjàrem en companyia... Sense oblidar el pa i el vi.
Això són fets dignes de tenir-se en compte, perquè es podria sostenir, sense impertinència, que fora d'això tot és desvari, fum i cendra.
Tu creus que jo sóc tan lleig com diu la gent? Potser en fan massa. Tinc pocs cabells al cap. Gairebé sóc calb. Arribarà un moment que la meva clova serà molt blanca. Aquesta blancor serà un contrast amb el color de la cara, que és morena i torrada. Quan vaig a la barberia em fan el pan y toros a les patilles, però en saben poc. Tinc una cara plena i ampla i la gent s'ha donat a dir que s'assembla a la cara d'un orangutan. A Marsella una vegada vaig veure la cara d'aquest animal i no és pas la mateixa cara. Però és clar: tractant-se d'un mateix, tothom s'embala.
—Vos, Hermós —li vaig dir—, teniu el cap gros, les faccions grollerotes i el pit molt potent. En canvi, el ventre i les cames se us aprimen. És la totalitat del cos que no us acompanya.
—Deixem-ho córrer... Ja en parlarem un altre dia. Tothom és com és i s'ha acabat.
A ell dec la més gran part de coneixements i notícies sobre aquesta costa, perquè plegats hi havíem navegat de Blanes a Canet de Perpinyà moltes vegades, amb una antiquíssima lentitud i amb embarcacions irrisòries — bots o llaguts de quatre a cinc metres —. Havíem vist totes les roques, dormit a totes les cales i voltejat tots els vents, perquè la nostra dignitat no ens permetia de navegar amb motor, sinó a rem o a vela. Havíem tractat de treure un nero de tots els racons, menjat peixos delicats i assaborit milers de sardines a la brasa, sortides de l'aigua, amb les importants quantitats de vi corresponents. I cantar, ¿què no havíem cantat amb els nostres grans amics d'ençà i d'enllà de la frontera? Per tot això vull unir a la notícia sobre Aigua-xellida el nom d'aquest espècimen típic d'una època passada, d'aquest gran amic i mestre de les coses essencials de la vida. Sebastià Puig va tenir la delicadesa, quan va haver construït la font a l'interior, de batejar-la amb el nom de la meva família i la va anomenar la Font d'En Pla. El nom d'aquesta font seria l'única cosa que desitjaria que quedés del meu pas per l'existència terrestre. Tinc la intenció de correspondre si puc a aquest esplèndid regal escrivint el nom de l'Hermós en una pedra de la cala, per recordar la seva llarga estada en aquestes insubornables solituds.
Altres indrets de Palafrugell: