Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 948, el bisbe Gotmar de Girona consagrà aquesta església de dues naus rectangulars, una més llarga que l'altra, totes dues acaben amb absis semicirculars. La nau del costat nord està coberta amb volta de canó i l'absis de migdia està construït en opus spicatumi conserva restes de pintures murals de tipus geomètric. A la façana sud sobre la porta d'entrada cenyida per dos arcs de mig punt en gradació. A l'exterior o interior del temple podem llegir textos de Miquel Pairolí i Xavier Cortadellas que hi fan referència.
Text a Cortadellas
Autor: Miquel Pairolí i SarràObra: 18 mirades , 2012
TEXT DE CORTADELLAS
Fa un parell de dies que va arribar la tardor, amb un temps de llevant no gaire sever, amb nuvolades i ruixats de poca durada. Va ser prou, però, per impregnar d'humitat camps i boscos i deixar-hi les primeres olors de corrupció i de floridura, que és la ferum de la tardor. Avui, però, aquella llevantada tímida ha requintat, el cel és gris, s'ha espesseït i a mig matí es posa a ploure. No és pas, però, una pluja constant, sinó, més aviat de deixa i pren. Comencen a caure quatre gotes, el ruixat creix, es torna intens uns minuts, minva i para una estona. Quan és al pic, ens soplugem per deixar-lo passar a l'església de Santa Coloma de Fitor, que té la porta oberta. [...]
A l'interior, l'església és petita, amb els murs nus, amb una mitja dotzena de bancs antics i corcats que duen escrit el nom de les famílies que n'eren propietàries, sovint amb dates del segle XIX. Els Vilanova de Cabanyes, els Cals, els Torroella, els Plaja, amb freqüència emparentats entre ells.
Al cor de les Gavarres, decantat cap a llevant, distant de Calonge, de Palafrugell i de la Bisbal, Fitor ha estat sempre, un terme disseminat, amb veïnats més o menys agrupats a l'entorn d'alguns masos de les famílies principals, aquelles que escrivien el seu cognom al banc que posseïen a l'església. El món pairal, una deu d'històries de tota mena, de disputes per un llindar, de casaments per interès, d'enamoraments prohibits, de contraban, de crims, històries que qui sap com van anar i que el temps ha convertit en llegenda.
La pluja amaina i acaba esvaint-se. Sobre el bosc que envolta Santa Coloma de Fitor s'escampa una boira baixa, esfilagarsada, voleiadissa, que toca els cimals de les alzines, dels suros, del pins. Emprenem el camí de tornada. L'aigua espatlla els camins, solien dir els culs de taverna. Hi tenien interès, és clar, però no és cap mentida. La pluja deixa fangueig i xaragalls. L'aigua de l'última ruixada es va escolant. Sortiran bolets, maduraran les aglans, que ara ningú no cull i que abans tant favor feien. Uns ciclistes, equipats amb vestuari llampant i màquines de tecnologia moderna, baixen rabents, camí de Fonteta, bruts de fang, temeraris. Abans, per aquestes boscúries, només tenien tanta pressa els contrabandistes...
