Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El primer camí de Ronda el va dissenyar l'arquitecte Francesc Folguera a la década dels anys quaranta del segle passat en el tram de S'Agaró. Era un camí ample i còmode ben diferent dels traçats de corriols que després han unit els diferents punts de la Costa Brava. el podem resseguir fins arribar a la cala de Sa Conca. Envoltada de pinedes té una longitud d'uns 125 metres per una amplària mitjana de 40. Entre la platja i la punta del Pinell, cap a llevant, es troba la petita cala d'Oriços, que a diferència de Sa Conca, té un fons de roques. Les dues platges estan separades per una formació rocosa que s'endinsa en el mar i que rep el nom d'illot de Sa Conca. La lectura d'un text de Xavier Moret ens descobriria alguns dels secrets d'aquests paratges.
Una passejada pel camí de ronda...
Autor: Xavier Moret i RosObra: Viatge per la Costa Brava (Paisatge, memoria, glamur i turisme) , 2011
Una passejada pel camí de ronda, inaugurat el 1958 i reformat el 2001, entre la platja de Sant Pol i la cala sa Conca, és la millor manera de comprovar fins a quin punt s'Agaró està ben fet i ben posat. Al llarg d'aquest passeig, que transcorre per damunt de penya-segats, entre roques, pins i gavines, sempre amb el mar a tocar, es poden entreveure les cases privilegiades de s'Agaró i alguns dels detalls noucentistes que li han donat fama, com ara l'elegant Loggia de Senya Blanca.
La bellesa del paisatge fa pensar en el crit de l'alerta que el mateix Josep Ensesa va llançar a La Vanguardia el 1963, en un article on apuntava que la Costa Brava és "una obra meravellosa de la Natura" i no "hem de permetre que la rapacitat i el desmesurat afany de lucre d'uns pocs destrueixi el que és patrimoni de tots".
Al final del camí brilla amb llum pròpia sa Conca, una cala resguardada del vent del nord que anys enrere era refugi de pescadors. Josep Pla va escriure que és «com la quinta essència del Mediterrani, un esquema mental de sorra, mar, sol i pins». Què més es pot dir? La platja és gairebé buida, i els pins i les roques contrasten amb una aigua transparent que invita a somiar en el paradís. Potser per això el 1961 s'hi va filmar una pel·lícula anglesa titulada La isla misteriosa. Els decoradors se les van empescar aleshores per guarnir la platja amb una vegetació tropical. En qualsevol cas, amb palmeres o sense, és un autèntic luxe ser aquí.
Altres indrets de Castell-Platja d'Aro:
Indrets