Motius de Begur
Autor:
Adrià Pujol i Cruells
Obra:
Escafarlata d’Empordà. Paria d’un pària
, 2011
Motius de Begur
I em troben tan groc, que em diuen el grec.
(Ovidi Montllor)
Ja he parlat de l'Onze i de Mossèn Ratinyol. Però a la sardana bacanarda hi ha més gent. A n'en Marianet dels taxis el van operar d'un goll que li valia el nom d'en Gollum. Abans parlava amb un aparell vibrador i és quan li dèiem en Robocop. Els quatre integrants de la Guàrdia Municipal duien mostatxo i es presentaven, en fila ascendent, junts a tot arreu: eren els Dalton. L'Arnau de la Peixateria es va encastar amb el 127 i va quedar fet un ecce homo, i per tant li escaigué el nom de l'Axioma. Na Reparada, mestressa de la fleca, era el Bocoi, i fins i tot així es presentava a les coneixences noves.
—El Bocoi, per servir-les.
A l'alcalde Gual, el dèspota que s'incrustà al Consistori durant vint anys, se'l titllà de Gual Permanent. Na Maria Codina nedava molt bé, i això que depassava la vuitantena: sempre fou la Sirena d'Aiguafreda.
A un pessimista de mal demble, que provava de suïcidar-se cada novembre des del castell, i que no ho aconseguia, perquè sempre enganxava tramuntana —el vent sagrat no el deixava saltar, empenyent-lo a terra—, a aquest home se l'anomenà en Nitx, per l'avinagrament i per la cosa de l'etern retorn, fins que va enfornar el cap al forn. I la Teta Busquets sempre fou la Xirivia, mentre que a la Consol Ribau sempre li diguérem l'Ava Gardner. En Ponsatí era en Culata, i el borni Pedrals, conductor de línia, en Minotaure.
En Raupes i en Rau, en Fito i l'Indio, la Pil·losa i en Mamet, en Plantofes i en Carcassa, l'Esmirnu, en Singlot i en Tarifa, en Pitaluga i la Gitana Matafaluga. Stop.
El motiu és didàctic. Ajuda a memoritzar la constel·lació de conciutadans. Si no fos per ell, a la meitat ja els hauria oblidat; o, si més no, de la meitat se me n'haurien esborrat la fesomia i el tarannà. Per contra, i si fa no fa, persones de Begur, així, amb el mètode, en tinc catalogades unes dues-centes.
