Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El que queda del castell de Begur es troba en un penyal sobre el poble, on s'ubicava l'antic poblat d'origen preromà. El tenim documentat el 1019 amb el primer senyor feudal, Arnust de Begur. En el segle XV Begur aconseguí la redempció feudal amb la designació de carrer de Barcelona. El 1810, durant la Guerra del Francès, els soldats anglesos van recuperar el castell als francesos i l'almirall Doyle el feu volar. A principis del segle XX es construïren el camí d'accés, el mirador —anomenat el balcó de l'Empordà— i els merlets esglaonats que caracteritzen actualment el conjunt. Tenint al davant l'esplèndid panorama del platjar de Pals, les Medes, el Montgrí i el golf de Roses com a teló de fons podem llegir-hi dos fragments de Canigó de Verdaguer que es refereixen a Begur i els seus coralers i un altre del poema de Joan Vinyoli, fruit de les estades estiuenques a la vila, en què evoca un fantàstic rei Begur senyorejant el castell.
Les fades de Roses i Banyoles
Adéu, viles i platges i boscúries,
d'aqueixes endreçúries.
Passà en ales dels somnis il·lusòria
l'albor de nostra glòria,
com passen los meteors que el cel faixen
amb moridora estela d'argent pur;
aixís, vora la mar, pugen i baixen
les serres de Begur.
La fada de Roses
Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!;
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.
Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.
Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa;
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.
Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.
Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
—Coralers, si m'hi voleu,
fareu bona pesca.
Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa;
les fades del Pirineu
me diuen Sirena.—
Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mansplenes;
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.
Sum lacrimae rerum (fragment)
És tard, és hora de tornar a Begur
en l'autocar que ens deixarà a la plaça.
Anem al bar i prenguem l'aperitiu amb cloïsses
ben amanides amb llimona i pebre.
Cau la nit, la nit fantasmagòrica
del rei Begur que senyoreja el castell,
la nit dels fars i de les barques a l'encesa,
del cel altíssim estelat.
Tot giravolta com en un parc d'atraccions,
però tu i jo vivim al botó de la roda,
onés imperceptible el moviment.
Altres indrets de Begur: