Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
És la cova més espaiosa de la Costa Brava, té un dos-cents cinquanta metres de profunditat i és especialment lluminosa durant els mesos de juliol i agost en què el sol hi entra fins al fons (dies 21 i 22 de juliol) i crea cromatismes molts variats tant en les parets i sostre com en les nítides aigües. A l'entrada la fondària és de vuit metres i al final, abans d'arribar a la plataforma de pedra, de tres. Ferran Agulló li va dedicar un poema de cinc parts que tracta de la llegenda a l'entorn d'aquest lloc agrest i singular. La primera descriu l'indret i, si ens és possible entrar-hi, la llegirem de la pedra plana estant, anomenada la taula. El lloc també va ser glosat amb gran agudesa per Josep Pla, text que completarà les nostres lectures.
Autor:
Ferran Agulló i Vidal
Obra: Ponentines , 1925
Obra: Ponentines , 1925
La cova d'en Gispert
Llegenda
A En Joan Ventosa i Calvell
Vora el Cap de Begur, terrabastall de roques,
maror petrificada per art d'encantament,
en un penya-segat obren ses negres boques
arran de les onades, mirant a sol ixent,
coves de mar, on entra, inflant-se enorgullida,
l'onada, viatgera de tot l'indret del mar,
i el raig del sol, a l'hora de l'alba colorida
i el peix, cercant la fresca i l'ombra on reposar.
Tenen cimals amables, d'alzines i pinedes,
i en els esqueis hi pengen les murtres i els fonolls
i dolces cantarelles de gotes d'aigües fredes
i estranyes ressonances de veus i de sorolls.
Una n'hi ha entre totes, la més anomenada,
que és feta de maragdes, topazis i robins;
petita i perillosa, a ran de mar, l'entrada,
s'eixampla en alta volta per la muntanya endins.
La mar que entra amorosa fins a besar ses fites,
ressona en ses entranyes de pedra, en esclatar,
i hi ploren nit i dia penjolls d'estalactites
que arpegien en les aigües harmòniques del mar.
Al fons hi té una platja d'arena encatifada,
i un gran escull que sembla l'ara d'un culte vell;
té randes de petxines i eriços, i l'onada passeja majestuosa pel fons, son oripell.
Hi volen ratpenats xisclant espantadissos
i a voltes l'oreneta a entrar-hi s'atreveix,
regala aigua d'argent pels caires dels pendissos,
i una flora fantàstica ran d'ones hi floreix.
Vetes d'aram reforcen, com en vella armadura,
els alts pilans, la volta i els transparents fondals,
i l'ònix i el topazi i el jaspi, allà en l'altura
hi escriuen enigmàtiques llegendes ancestrals.
Cap altra n'hi ha en la costa tan falaguera i bella
— un somni de nereides que en la llegenda es perd—
si vols fruir un dia d'aquesta meravella,
demana per la Cova que en diuen d'En Gispert.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976
La Cova d'en Gispert té uns dos-cents cinquanta metres de profunditat. No presenta, per descomptat, la grandiositat de les coves mallorquines i molt menys la de les de Postummia (Ístria), però les persones que de visu puguin comparar la Grota Azzurra de Capri amb aquesta veuran que l'equiparació és possible. Tenint la seva entrada encarada a l'est, és natural que l'hora més bona per a visitar-la sigui la de la sortida del sol, és a dir, en el moment en què els raigs solars, suspesos a flor d'aigua, penetren fins al fons de la caverna. Llavors és una fantasmagoria. Dels seus sostres trencats i de les seves parets, però sobretot dels punts en què les filtracions aquoses produeixen com erosions a la roca, apareixen coloracions de descripció impossible, d'una química com somniada, prodigi del món còsmic, que mai cap joia, ni laboratori, ni escenari no podrà reproduir ni donar-ne la més lleugera idea. Aquesta prodigiosa elaboració colorística es produeix sobre unes aigües que semblen filtrades, netíssimes, d'un cobalt prodigiosament pur, adormides sobre un fons de sorra de color de rosa.
Altres indrets de Begur:
Indrets