1
Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d'aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d'Empúries. Els sectors a l'E i al N, principalment, són regats per nombroses sèquies adjacents al Rec Sirvent, que forma el límit septentrional del terme.
El paisatge és ben característic de la plana empordanesa: la vista es perd entre camps (les closes), limitats pels recs i les motes on creixen els tamarius, els salzes, els oms i els freixes. El Montgrí, les serres de Rodes i de l'Albera i les carenes pirinenques més remotes, sobre les quals s'enlaira el Canigó, apunten a la llunyania. Vers llevant l'horitzó s'eixampla i s'endevina la proximitat de la mar. En qualsevol punt d'aquesta zona de closes podem llegir un fragment de Les closes i dos poemes de Maria Àngels Anglada.
