Castell de la Trinitat

Roses (fragment)

Autor: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Obra: Roses , 1934

Roses (fragment)

 

Una de les visions de paisatge més positivament impressionants que hi ha a Catalunya és el golf de Roses, encastat a la plana empordanesa, i vist des d'una alçada sense pretensions, des del coll de Sant Genís, per exemple, o des de la carretera que va de Cadaqués a Roses, en el punt que comença la baixada i es descobreix la immensa corba blava del golf. La primera vegada que vaig contemplar aquest espectacle meravellós de mar, conreu i muntanya, era un dia d'hivern net i pelat, d'una transparència de diamant, i podia caçar amb els ulls des de les arestes nevades del Canigó fins al caputxot blavós i foll de les illes Medes.

Des d'aquell dia, cada vegada que em trobo amb aquest teló de fons únic, no puc fugir de cap manera de la sensació que dóna l'imprevist, una sensació que dilata la nina de l'ull i fa badar la boca amb aquella ganyota típica de l'admiració.

La grandesa de l'espectacle consisteix en la convergència de dos elements tan ben tallats i tan ben acabats com són la línia del golf amb la inacabable cresta de muntanyes que vénen a ésser el marc on s'aguanta el safir immens de l'aigua, i la vastíssima i policromada plana empordanesa amb la cresta pirenaica, colossal i llunyana.

La plana és un trinxat deliciós de color de carn i de mongeta tendra, amb les anguiles nacrades dels rius que van a morir damunt del llavi fresc i salat de la platja grandiosa. L'aigua del golf, generalment calma, és d'un blau uniforme i optimista que no admet reserves. Entre els queixals de roca que van acompanyant la corba delicadíssima fins arribar al cap de Begur, es distingeix per la seva perfecció el turó de Torroella de Montgrí, amb el mugronet del castell al cim, que vist de lluny sembla el pit d'una senyoreta ben conservada.