La Casa Gran

Autor: Maria Mercè Roca i Perich
Obra: La Casa Gran , 1992

La Casa Gran és un edifici de pedra vermellosa que hi ha a l'entrada del poble, venint de França, a peu de carretera. Els fills dels ferroviaris juguen a fora, a sota dels plàtans, al davant de la porta de la seva escala; se senten crits i els fils de la façana sempre són plens de roba estesa.

Fa molt poc que sou casats i us lloguen unes golfes minúscules a la Casa Gran. Jo no he nascut i tu ets molt jove; les golfes tenen la porta d'entrada petitíssima i el sostre inclinat, i en alguns llocs és tan baix que no et pots acabar de posar dret del tot.

Autor: Maria Mercè Roca i Perich
Obra: La Casa Gran , 1992

A tots els pisos de l'estació les habitacions són amples, els sostres altíssims; a l'hivern, sense calefacció, hi fa molt de fred i només s'està bé a la cuina; ens hi renteu amb un cossi i ens hi instal·leu un llit perquè hi passem les malalties llargues. Fins que no som grans el meu germà i jo ens posem el pijama al davant de la cuina econòmica i després fem una correguda cap al llit; ens hi fiquem arronsats, amb el cap i tot tapat. A l'hivern, al menjador de casa, no hi entrem mai; fem vida a la cuina: hi tenim una taula quadrada de fòrmica i hi fem els deures, hi estudiem, hi juguem. A la paret, quan ens toca d'aprendre la geografia d'Espanya, ens hi penges un mapa molt gros de la península i hi busquem els rius, les ciutats, les muntanyes: tot de noms de llocs que ens semblen tan i tan lluny.