Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Peralada quedà destruïda i cremada el juny de 1285 a causa dels atacs de les tropes franceses i Muntaner, com altres, va decidir anar córrer món i a temptar la fortuna... Situats al davant la casa que la tradició assenyala com la llar familiar i el lloc de naixement del cronista Ramon Muntaner podem llegir diferents fragments de la crònica que expliquen com de petit va veure el rei En Jaume i de com ho van perdre tot arran de la destrucció que l'exèrcit francès féu de la vila.
I per això començ al fet del dit senyor rei En Jacme [el Conqueridor] com jo el vaig veure, i senyaladament lo viu que jo era fadrí. I el dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, i posà en l'alberg de mon pare, En Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d'aquell lloc i era al cap de la plaça.
I això sé jo per ço com era fadrí, i el dit senyor rei de Castella [Alfons X] i la reina jagueren aquella nit en la cambra de l'alberg de mon pare, on ja vos he contat que el damunt dit senyor rei En Jacme d'Aragó havia posat; sí que, per ço com lo rei de Castella i la reina ensems foren, aquella féu hom un portal de l'alberg d'En Bernat Rossinyol, que tocava amb l'alberg de mon pare, per on lo rei passés a la cambra de la reina; i així per vista, no per oïda, vos puc dir açò per cert.
Perquè, per tots temps, aquell que sigui rei d'Aragó, és molt tingut de fer bé a la vila de Peralada en general i en especial a tothom qui d'ella sigui, i així mateix al senyor de Peralada, com ben podem saber que en servei del senyor rei d'Aragó perderen tot quant tenien. Que jo i d'altres que en aquella hora hi perderen, hi perdem gran cosa d'allò que teníem, i no hi fórem tornats per habitar, ans som anats per lo món cercant consell amb molt mal i amb molt treball i molt perills que n'havem passats, i dels quals la major part ne són morts en les guerres aquestes que la casa d'Aragó ha tingudes.
Ramon Muntaner nasqué a Peralada l'any 1265. El seu pare, Joan Muntaner, tenia un hostal a la plaça del poble. Devia ser un hostal discret, des del moment que s'hi allotjà, en passar per la població, ja vell, el rei Jaume I. En aquest moment, Ramon tenia nou anys i degué quedar fascinat. Es donen fenòmens com aquests i se n'han donat sempre. Aquesta possible fascinació inicial — en tot cas — és una hipòtesi de treball acceptable per a explicar la impressionant fidelitat que Muntaner mantingué durant tota la seva vida pels reis (o sigui per l'Estat) del seu país i que en cap moment no se li refredà.
A conseqüència de la croada contra el rei Pere que després fou anomenat el Gran — instigada pel Papa i actuada pel rei de França, Peralada — com altres poblacions de l'Empordà — passà molts mals moments, i el patrimoni dels Muntaner fou destruït. Ramon no tingué més remei que emprendre un camí diferent del que probablement hauria seguit si no haguessin ocorregut aquestes desgràcies. Costa una mica d'imaginar, en tot cas, una persona d'una personalitat tan inconfusible exercint tota la vida 1'hospitalitat professional a Peralada. El fet d'haver hagut de marxar del seu rodal fou, probablement, l'esdeveniment — gairebé diria el miracle — de la seva vida. Fou l'inici d'una magnífica i útil carrera que li féu comprendre, no solament el seu temps, sinó — d'una manera molt directa — el sentit ascensional del seu país en aquells anys. Muntaner s'hi emmotllà perfectament i a través de la «Crònica» en fou un dels exponents més alts.
A vint anys a penes complerts, es troba, amb els almogàvers, en el servei d'expugnació de l'illa de Menorca. Després es dirigeix a Sicília per enrolar-se en la guerra contra els Anjou. L'almirall Roger de Flor el nomena procurador de la seva puixant intervenció en l'illa. Es troba en el setge de Messina des de l'inici fins al final (1300). Tenia llavors 35 anys. Amb això Roger de Flor se l'emportà a l'Orient. S'hi mantingué, enmig de dificultats de tot ordre, com un element important de la Companyia catalana fins al 1307. De Peralada, en marxà a onze anys (ell mateix ho diu en la «Crònica», el 1276. Fins al 1307 hi ha un llarg període de temps durant el qual el seu sentit del servei fou portat a cap enmig d'aventures perilloses i fenomenals. «Roger de Flor—ha escrit Nicolau d'Olwer en una curta però decisiva nota biogràfica sobre el cronista—fou el tombant decisiu de la seva vida.» Però potser el que fa de Muntaner un home diferent de tants i tants homes del seu temps és la seva total dedicació a la casa de Barcelona, als reis de la dinastia (a l'Estat) del seu país. En aquella època el rei era l'Estat.
En un llibre sobre l'Empordà, Ramon Muntaner hi ha d'ocupar un lloc molt visible. Jo crec que aquest home de Peralada, que marxà d'aquesta terra a l'edat d'onze anys i ja no hi tornà mai més (cosa que no vol pas dir que alguna vegada no hi passés, sense que consti que s'hi aturés), és un dels més grans empordanesos que han existit.
Muntaner fou un nacionalista complet i explícit, de matís monàrquic, un patriota a cegues. A ell se li podria aplicar el slogan del patriotisme de tots els països (siguin de la tendència ideològica que siguin) i que els anglesos han resumit en aquest altre: Wrong or right, my country! És a dir, Muntaner, a sis o set segles de distància, és un ciutadà exactament igual que un ciutadà normal de qualsevol país constituït en aquest moment. No hi ha gens de diferència.
Altres indrets de Peralada: