1
L'església parroquial de Sant Julià (reedificada a la fi del segle XVIII), convertida en polvorí (unes 200 tones de trilita), fou volada el 8 de febrer de 1939 i l'enorme explosió destruí totalment el barri antic. Es construí després de la guerra un barri nou mig quilòmetre a migdia, dit el Poblenou de Llers, que té la casa de la vila i la nova parròquia. El barri del castell era designat antigament la Vila d'Amunt i hom anomenava Vila d'Avall al de l'església, on hi havia l'hospital medieval (esmentat el 1309 i amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, la capella de Sant Sebastià, feta al segle XVI per un vot de poble) i el castell de Bellver, edificis tots destruïts en l'explosió. Del castell de Llers (documentat el 1021) resta la torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre i murs molt gruixuts, que era circuïda per una muralla de planta trapezial.
Llers ha passat a la posteritat literària gràcies a la novel·la Dies verges, de Joan Mínguez, la mare del qual era filla d'Hostalets de Llers i al poema Les bruixes de Llers, de Carles Fages de Climent, de totes dues en llegirem un fragment sota de l'arc que dóna accés al carreró de les Llises.
