Fou en el Castell de Figueres que la nit del dimecres...
Autor:
Carles Pi i Sunyer
Obra:
La guerra 1936-39. Memòries
, 1976
Fou en el Castell de Figueres que la nit del dimecres 1 de febrer se celebrà la darrera reunió de les Corts de la República. En una de les quadres, en un ambient fosc, tètric. Els carrabiners, força nombrosos, eren els encarregats de guardar la sala i les entrades. Hi assistiren 67 diputats, i un grup, no gaire nodrit, de persones que, com nosaltres, no ho érem. Presidí Martínez Barrio darrera d'una taula coberta amb la bandera republicana. El Cap de Govern pronuncià el discurs, en el qual posava tres condicions per arribar a una pau immediata: la garantia de la independència d'Espanya, el dret del poble a escollir el seu Govern i que no hi hauria persecucions. Però quan ho deia les tropes enemigues ja havien pres Vic i estaven a prop de Girona. El discurs, més que d'una possible eficàcia present, era una apel·lació al futur. La sessió de les Corts en el Castell de Figueres semblava un quadre d'història: un quadre ombrívol com tan sovint ho són els de la història d'Espanya.
