Aixecat un segle després que se'n comencés a parlar...
Autor:
Vicenç Pagès i Jordà
Obra:
Els jugadors de whist
, 2009
Aixecat un segle després que se'n comencés a parlar, presentat com a corol·lari de la cultura i la tecnologia de l'època, el castell de Figueres va néixer antiquat. A finals del segle XVIII ja no constituïa un obstacle per a un exèrcit que penetrés a Catalunya, ja que el podia deixar tranquil·lament enrere. Arran de la capitulació de 1794, els francesos el van anomenar «la belle inutile». Poema inacabat, es va inaugurar amb parts encara no construïdes. No s'han completat mai ni l'església neoclàssica de cinc altars, ni l'edifici destinat a hospital, ni alguns dels pavellons d'oficials, ni la fortificació situada a ponent. Amb el temps, el castell s'ha fet encara més inacabat, sobretot a partir de l'autovoladura de 1939: els estralls més greus que ha patit els hi ha produït la seva pròpia guarnició. Passejar-s'hi ara és contemplar un sistema d'esquerdes seculars, d'escales truncades, de garites buides, de vidres esbocinats, de fustes podrides, de patis plens d'esbarzers, de temps petrificat.
